El Jutjat Mercantil número 1 de Lleida ha perdonat un deute de 597.079,88 euros a un veí d’Agramunt la situació d’insolvència del qual es va originar pels avals signats per a obrir un negoci de la seva parella, però que va acabar tancant després del descens de clients provocat per la crisi derivada del coronavirus. D’aquesta manera, el jutge aplica al client de Bergadà Advocats la Llei de la Segona Oportunitat i, per tant, l’exonera del passiu insatisfet.
Quant als fets, cal tenir en compte que l’home ha dedicat la major part de la seva vida laboral al sector financer per compte d’altri, concretament treballant per a una entitat bancària. Gràcies a la facilitat de crèdit a la qual tenia accés per ser treballador de la mateixa se li van concedir una sèrie de crèdits perquè la seva parella pogués iniciar un negoci, sent ell propietari d’un 30% de la citada mercantil. D’aquesta manera, l’empresa va obrir les seves porta en 2016.
En els inicis, l’activitat va ser pròspera i donava beneficis, però la crisi econòmica provocada pel coronavirus en 2020 va provocar un descens de clients considerable. A això, va caldre sumar-li la reducció del variable en la retribució de la seva activitat econòmica, per la qual cosa finalment es va veure incapacitat per a complir amb les obligacions adquirides. Així mateix, també cal dir que havien avalat crèdits. “En aquest moment van començar tots els problemes, ja que per a concedir els préstecs tot van ser facilitats, però amb la problemàtica em van deixar penjat. Mostra d’això és que amb el tancament d’oficines bancàries era molt complicat contactar i, fins i tot, el Departament de Riscos tampoc va voler atendre’m correctament”, lamenta l’home.
Cal dir també que constantment es va intentar tirar endavant el negoci, però davant la impossibilitat d’aconseguir-lo es va haver de prendre la decisió de tancar-lo, ja que també va haver-hi un augment considerable de preus i interessos. La raó és que, no es va poder remuntar l’activitat en prou quantia per a poder atendre els préstecs sol·licitats i que havien estat avalats.
L’home comenta que “aquest estrès al qual em van sotmetre per la pressió i la falta d’ajuda va originar que hagués d’agafar una baixa laboral a causa dels problemes de salut ocasionats. La meva voluntat sempre ha estat pagar, però davant la falta de facilitats per a fer-ho i la impossibilitat de poder estalviar no podia complir amb les meves obligacions tret que deixés de menjar. Era el peix que es mossegava la cua i això em va afectar molt”.
