Un solstici és una època de l’any en què el Sol es troba sobre un dels dos tròpics i dóna lloc a la màxima desigualtat entre el dia i la nit. El solstici pot ser d’estiu, hivern o allò que et permeti la imaginació: “Soy un sol: salgo y me pongo” (cada qual que aprengui el seu joc). Estem en unes dates en què no m’agrada felicitar amb un ‘Feliç Nadal’, perquè les il·lusions es van escampar amb el temps, la fe es va esfumar amb les falses veritats i el lloc poc recomanable anomenat realitat no és un altre que una pura mentida.
Suposo que cadascú sent a dins un palpitar que li indica quin és el camí a seguir, què és el que realment li importa o què li infon vida. Per això cal creure en alguna cosa, però no en allò que és una farsa i un negoci per a molts. Es pot seguir cec, però millor posar-se cec per evitar ser part dels borregos feliçment enganyats. No obstant, aquests dies són per felicitar la gent perquè sí. Doncs bé, ja cansat de fer-ho amb aquell encertat ‘Feliz Falsedad’ que vomiten Soziedad Alkohólika a la banda sonora de la pel·lícula ‘El día de la bestia’, ho deixarem en unes simples ‘Felices Fiestas’ i més pensant ja que canviem el calendari i marxem al 2025.
Un nou any implica que les inquietuds s’agitin, que els somnis es revolucionin i que l’esperança torni a treure el cap per l’horitzó presta per repartir felicitat per sempre. A més, vam acomiadar un any que no ha estat gens bo per al món de la faràndula. Un munt de bons músics ens han dit adéu, han agafat el Magic Bus rumb al Gran Hotel. Esperem que les muses respectin la gent de bé i si s’han de portar algú que carreguen amb els que estan fastiguejant els seus semblants. Al marge de creences i altres memeces, per a tots aquests dies de festes i de rebuda d’un nou any que predominin aquests somnis inesborrables i anhelats, amb els millors desitjos del bon rotllo per a tota la gent de bé.
Brindem, doncs, per un més que feliç solstici d’hivern… Oh yeah!
