“És important saber on vas, però mai oblidis d’on vens”. Aquesta frase la vaig veure escrita aquest estiu en la paret d’una teulada de Santa Coloma Queralt, escrita durant una acció poètica dels joves de l’Escola de Vida d’aquest poble de la Conca de Barberà. Em va agradar i la tinc escrita en el meu perfil de WhatsApp. És una mica similar a aquell proverbi africà que diu “Si no saps per on vas, torna per saber d’on vens”. Fer un arbre genealògic és molt més que omplir unes caselles amb els noms dels teus parents. Fer un arbre genealògic és com viatjar en el temps, en anar descobrint per quins territoris van viure els teus avantpassats, i perquè van anar a parar allí on van anar a parar. Intentar saber perquè uns han estat vivint en el mateix poble durant segles, i perquè d’altres han vingut de més lluny, o de més a prop.
Per poder fer un arbre genealògic es poden utilitzar diferents fonts d’informació. Una d’elles, i la primera que s’hauria d’utilitzar, si es pot, es parlar amb els avis, o besavis (si un hi està a temps), amb els pares, oncles i, si cal, veïns que ja tenen una edat. Intentar extraure els noms, dates, llocs de residència i professions de cadascú. I, si és té la sort de poder parlar amb la gent gran, no esperem a l’endemà per poder dialogar amb ells perquè, si fem tard, també els trobarem a faltar per no haver-nos explicat coses que nosaltres no podrem arribar a esbrinar mai.
Quan la via oral ja està esgotada, una bona font d’informació són cercar els certificats de naixement, matrimoni o defunció, que es poden consultar en registres civils (ara per via en línia), parròquies o arxius de bisbats. Malauradament, molts documents d’aquests van ser destruïts per les guerres, sobretot en la de 1936. Però hi ha alternatives per seguir endavant amb les investigacions, com consultar censos electorals, la majoria ja digitalitzats i que es poden consultar en línia, a més dels amillaraments (documents amb dades personals de les persones contribuents en determinades èpoques), testaments, llistat de quintes de joves cridats a fer el servei militar, i d’altres.
També hi ha webs que, de forma gratuïta, pots trobar informació dels teus avantpassats. Però, és clar, si estàs disposat a pagar, la possibilitat de consultar documents digitalitzats es multiplica i es pot consultar, per exemple, premsa, butlletins i diaris oficials antics, en els que, moltes vegades, i de forma inesperada, pots trobar informació d’algun avantpassat.
Visitar cementiris dels pobles dels teus familiars és una eina imprescindible per ampliar i concretar informació. En molts casos, hi ha la sort de trobar nínxols amb els noms i dates de naixement i mort del difunt i, inclús, alguna fotografia que pots aportar al teu arbre. En alguns casos, però, hi ha nínxols que no concreta tota la informació del difunt, o les lletres s’han anat esborrant pel pas del temps. És molt útil, també, consultar els cercadors en línia de difunts dels cementiris, com el de Lleida o el de Barcelona, per saber en quin lloc exacte està enterrada la persona que estàs buscant.
A mesura es van recopilant dades de parents contemporanis i avantpassats, el més recomanable és anar-los apuntant en un paper, de la forma que un vulgui. Si es fa directament a un ordinador, és imprescindible fer còpies de seguretat de les dades que es vagin introduint. Jo mateix vaig perdre un primer arbre quan tenia unes 500 persones introduïdes, i vaig haver de començar de nou.
Són molt útils, també, les aplicacions dissenyades per poder confeccionar arbres genealògics. No només la informació queda ordenada, sinó que et dona la possibilitat de contrastar informació amb d’altres persones que estan fent un treball similar al teu. Jo, personalment, n’utilitzo dos, que em permeten contactar gairebé cada setmana amb algú o altre de qualsevol lloc del món, per contrastar i intercanviar informacions de persones coincidents amb dos, o més arbres.
I, si es vol anar més enllà, fer-se la prova d’ADN a través d’alguna d’aquestes aplicacions et permet descobrir, de patac, centenars de parents d’arreu del món que, de forma explicable o inexplicable, tenen un determinat grau de coincidència d’ADN amb el d’un mateix. En el meu cas, he trobat més de 1.200 persones amb les que tinc coincidència d’ADN. En moltes desconec el lligam concret que tenim, per falta de dades que ens permetin desvetllar la nostra connexió familiar exacta. Però, en alguna, en la que no hi hagués apostat un cèntim, he pogut acabar trobant el lligam parentiu, com el d’aquella cosina tercera que he trobat a Dinamarca, i que vaig explicar en un altre article el setembre i octubre passats.
Us resumiré el darrer descobriment que he fet, gràcies a la consulta de diferents documents: Teodoro Jover Vera, germà del meu besavi Casimiro, nascut al 1865 a Vilella de Cinca, que va viure i treballar a Fraga de sabater, va guanyar al 1889 una plaça de carabiner a Osca, on s’hi va desplaçar amb la seva dona, Teresa Bacher (antigament Baiget) Casas, i la seva filla Maria. A la caserna d’Osca era l’encarregat de tocar la corneta. Al 1898, al poble de Plan, va néixer el seu fill Cándido. I al 1913, tota la família va marxar a viure a Portbou on el Teodoro es va retirar com a carabiner. Anys després, el seu fill (i oncle llunyà meu) Cándido Jover, que se’n va anar a viure a Mataró, on s’hi va casar, va morir a la Batalla de l’Ebre, al 1938, deixant vídua, amb quatre fills, a Jaimita Bertran Gual. Actualment, estic buscant a la seva néta, i cosina tercera meva, Remei Jover Asmarat, i a la seva filla, i neboda quarta meva, Anna Molinas Jover. A veure si tenim sort algun dia, i les trobem.
