Fa uns mesos vaig portar la meva neboda postissa (pencaire i adolescent) a escoltar la novena de Beethoven i li va encantar. Era, de bon tros, la més jove de la sala. La programació cultural em deixa cada cop més bocabadada. Ara, qualsevol micropoble té inauguracions audiovisuals teatralitzades amb reflexió pictòrica i tastet gastronòmic neotradicional. Però sempre trobo que hi falta gent jove. No són els diners (l’entrada de Beethoven va valdre una quarta part d’unes esportives). Penso que el jovent creu que la Cultura (amb majúscula) és per a vells. I no sap que qualsevol plaer, neguit, reflexió o somni generat per l’art s’ha ideat tenint-los en compte a ells, humans joves; indefectiblement empesos a viure, ergo a comprendre la cultura i a assaborir-la de ple.
Sessió: No iniciada
