José Mujica, Pepe, el malaguanyat president de l’Uruguai, tenia un sentit de l’humor molt afinat i molt incisiu. Pepe era tan popular que tothom volia fer-se fotos amb ell. En qualsevol acte no parava de retratar-se amb gent. “¿A quién se le ocurrió poner una cámara de fotos en el celular?”, va inquirir amb el seu to sarcàstic, tip de tantes fotos. La dependència que tenim de la tecnologia, sobretot amb els smartphones a tothora, va merèixer una altra sortida genial de Pepe Mujica. “Estoy esperando que pongan baño en el celular. Con un botón para vaciarlo”. Podrem fer les crítiques que vulguem a la telefonia mòbil, amb raó, però actualment molt poca gent, per no dir ningú, pot prescindir de portar el cel·lular a la butxaca. Per la pantalla que portem a sobre de forma constant entren totes les xarxes socials fins a límits que provoquen un veritable problema social. La manera de combatre els continguts inadequats no és mai la prohibició del mitjà sinó la condemna del missatge. I que em perdoni McLuhan. Els diaris sabem molt bé que la publicació de continguts improcedents té tres responsables: l’autor, el director i l’empresa editora. Si algú se sent perjudicat per alguna cosa que hagi publicat un mitjà, sap molt bé a qui demanar reparacions, començant pel dret de rèplica. Per què no és exigible el mateix rigor a les xarxes socials? Voler resoldre les publicacions impròpies amb el tancament del mitjà ens retrotrau a temps de la dictadura. Pedro Sánchez ha afinat més en anunciar “responsabilitats penals” per combatre “continguts il·lícits”, però mai tancar el mitjà. No voldria perdre’m el nou model de telèfon mòbil amb bany.
Sessió: No iniciada
