El futur del català depèn de tu, deia Carme Junyent. El proppassat diumenge el país plorava el traspàs de la lingüista Carme Junyent. Reunia dos atributs prodigiosos: saviesa i humanitat. El millor homenatge és l’ús del català arreu i a tothora. Català a l’oci, a l’administració, a la sanitat i a l’escola per ésser fidels al seu llegat. L’article Morir-se en català és exemple inapel·lable que la llengua és un dret fonamental essent de justícia morir dignament, perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot, parafrasejant Estellés. Fem que tals quotes siguin perennes. La persistència defineix els catalans. Hem reeixit quan hem vist engarjolar a líders polítics nostrats i a d’altres a l’exili. Ens ofeguen econòmicament, judicialment, lingüísticament i culturalment censurant pàgines web i ara el Parlament Europeu retira una fotografia d’una urna de l’1O. Qualsevulla provatura de negociació amb l’Estat espanyol és analogia d’ajornament sine die. És una úlcera latent des de la caiguda de Barcelona el 1714. Bona Diada de l’11S, compatriotes. Nogensmenys, el president Puigdemont fa política des de l’exili. Això és el que se’ls exigeix als governants. Si un forner fa pa, un polític ha de fer política. Però, en efecte, ja no ens alimenten molles i volem el pa sencer. El president Puigdemont, agradi o no, és trascendental i el recordarem en català. Com a la Carme Junyent. I a tu, et demano, que si vols pensar-me, pensa’m en català.
Sessió: No iniciada
