L’escriptora de Tremp Maria Barbal va presentar ahir a la Biblioteca que porta el seu nom, a la capital del Pallars Jussà, l’edició il·lustrada de ‘Pedra de tartera’, que publica Columna en el 40è aniversari de la publicació de la novel·la, un clàssic de la literatura catalana. “És una idea de l’editorial, potser pensant en un públic més jove, però també per un públic que vulgui rellegir la novel·la en una versió moderna i en què els personatges, els ambients i els paisatges tenen la concreció que donen el dibuix i el color”, explica l’autora.
El nou volum arriba de la mà de la il·lustradora Áurea López, en la seva tercera col·laboració amb Maria Barbal, i el guió d’Israel L. Escudero, amb els quals ha anat treballant durant un procés que ha durat més d’un any. L’escriptora pallaresa reconeix les dificultats que ha tingut Àurea, perquè “la novel·la té poca descripció de coses com els vestits, sabates o els pentinats; passa més pel món dels fets i de les emocions”.
D’aquesta manera, la il·lustradora, de qui Maria Barbal valora que “fos tan sensible a la novel·la”, ha hagut de fer una intensa tasca de recerca per posar imatges a aquella època d’abans de la Guerra Civil; “algunes matinades m’aixecava per buscar documentació de la pàgina que em tocava, o en altres, si no trobava respostes anava a l’arxiu del Pallars Jussà o buscava per internet, perquè és memòria històrica i era la meva responsabilitat ser rigorosa”, assegura Àurea López, per qui també ha estat un repte dibuixar els personatges de la novel·la, amb la Conxa com a epicentre de tot, al llarg del temps, amb les petites variacions necessàries per l’envelliment, o dibuixar-la diverses vegades en una sola pàgina; “és com una pel·lícula, has de fer frame a frame i que sigui la mateixa persona”.
I també diu que sobretot “em van costar els personatges amables; els dolents, que són una mica més expressius, sortien més fàcil”. Quant a la tècnica que ha utilitzat, detalla que “a mi m’agrada l’estil tradicional, els còmics francesos, així que he intentat reproduir aquest estil més europeu, perquè la novel·la és més d’aquí i aquestes novel·les gràfiques tenen més sortida a França”.
Pel que fa al guió, amb Israel L. Escudero no va tenir tant contacte, però “quan es va acabar me’l van passar perquè l’aprovés” i destaca que “les paraules que apareixen han estat revisades fins a l’últim moment; el resultat és molt fidel al llibre, tot i que esporgat, com és natural, perquè la imatge ja diu tant que moltes vegades gairebé no caldria text”.
Respecte a la sensació que té 40 anys després de la publicació d’una novel·la que compta amb 70 edicions, 500.000 exemplars venuts i que s’ha traduït a 18 idiomes, Maria Barbal diu que “m’impressiona molt que la novel·la hagi mantingut, poc o molt, la seva presència a les llibreries; és un miracle i ho dic des del punt de vista de què he escrit altres novel·les que ja són difícils o impossibles de trobar” i afegeix que “sense dubte, és una font de satisfacció, i també poder viure-ho”.
Després de la primera presentació, el dijous a Barcelona, i la d’ahir a Tremp, Maria Barbal i Áurea López estaran el dijous 11 de desembre (18.00 hores) a la Biblioteca Pública de Lleida.
