Els col·legis d’educadors socials, treballadors socials i pedagogs han reclamat aquest dilluns més supervisió en el sistema de protecció a infants i adolescents i que deixi d’estar “gestionat des de l’emergència”. Així ho han demanat en la comissió d’investigació de l’activitat de la DGAIA del Parlament, en la qual han reclamat “traduir les propostes” per a la reforma del sistema en “accions concretes”, avançar cap a la desinstitucionalització, augmentar les famílies acollidores, que els centres tinguin menys places -com a màxim unes 20- i augmentar l’acompanyament primerenc. Els professionals han considerat essencial que hi hagi “avaluació i transparència” en el sistema i han advertit que “no pot continuar funcionant a base d’emergències”.
Sobre la reforma del sistema amb la creació de la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA), Damas Vidal, del Col·legi d’Educadors Socials, ha dit que la reforma va “en la línia correcta, però s’ha de traduir en mesures concretes”. També ha afirmat que cal “reforçar els mecanismes de supervisió, avaluació i transparència” del sistema i “revisar i repensar el model”.
Després dels ajuts indeguts a joves extutelats, el representant del Col·legi d’Educadors Socials ha dit que cal que la DGPPIA faci un “seguiment acurat” de les ajudes, amb més recursos materials i humans, i ha valorat “positivament” que es facin auditories perquè el sistema sigui “segur i transparent”.
Després de la polèmica per l’actuació de la DGAIA en el cas d’una menor sota la seva guarda víctima d’una trama de prostitució i pederàstia, Vidal ha dit que cal un “protecció preventiva” perquè casos com aquest no es produeixin. Ha valorat positivament els Barnahus perquè són un “recurs molt necessari”, però ha criticat que “s’hi prescindeixi de la figura d’educador social”. També ha advertit que cal més treball conjunt entre les escoles, els serveis socials i els cossos judicials per evitar els escapoliments i, un cop es produeixen, per fer-ne un “control i minimitzar-lo al màxim”.
Per la seva banda, Pilar Morral, del Col·legi Oficial de Pedagogia, ha defensat que la reforma del sistema és “necessària”, però cal una “avaluació prèvia adient” per saber si la intervenció que es fa és “rigorosa, rellevant i s’ajusta a les necessitats” i té “objectius definits”. “Cal traduir les propostes en accions reals”, ha dit Morral, que ha advertit que si no s’avaluen els canvis i les necessitats “s’acaba fent el mateix de sempre”.
Eva Giralt, del Col·legi Oficial de Treball Social, ha reivindicat que cal que el sistema de protecció a menors deixi d’estar “gestionat des de l’emergència” i ha reclamat “valentia política i tècnica” davant un model que, ha dit, s’ha “esgotat progressivament”. La representant del Col·legi Oficial de Treball Social ha defensat que cal un “control exhaustiu des de l’administració sobre a qui i com es deixen els diners del contribuent” i ha advertit que l’elevada rotació en la direcció del sistema fa “difícil mantenir una continuïtat estratègica”. “Quan l’excepció es converteix en norma, es debilita la planificació i la supervisió tècnica”, ha alertat.
Menys menors en centres
El representant del Col·legi d’Educadors Socials ha assenyalat que per als educadors socials l’ideal és que els centres per a menors tinguin un màxim de 20 places. Ha explicat que és una xifra orientativa, però ha justificat que la reducció de ràtios afavoriria la convivència i permetria que els infants i adolescents rebessin una “atenció de qualitat”. També ha alertat que cal millorar l’atenció a la salut mental dels infants i adolescents perquè “no hi ha prou professionals” als centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ). Segons la representant dels pedagogs, els menors han d’esperar més de 35 dies per a una primera sessió, amb seguiments cada dos mesos.
Tant Vidal com Mateu han advertit d’un augment de la institucionalització d’infants i adolescents i han reivindicat que cal millorar l’acompanyament primerenc i el treball amb les famílies per evitar que l’entrada de menors en centres sigui “la normalitat”. La representant del Col·legi Oficial de Pedagogia ha advertit que hi ha menors que entren en centres no per casos de desemparament ni de risc greu, sinó per “manca d’alternatives d’abordatge primerenc des de la base”. L’acompanyament primerenc, ha avisat Mateu, també evita cronificacions.
Per evitar l’entrada de menors als centres, que tots els professionals han coincidit que ha de ser l’últim recurs, han reivindicat que cal que l’increment de famílies acollidores sigui una “prioritat”. Giralt ha recordat que a Catalunya hi ha prop de 400 menors esperant una família i poques famílies disponibles.
A més, Giralt ha advertit que “s’ha generat un doble sistema de facto” amb els menors migrants, qui, ha dit, sovint segueixen un “circuit diferenciat” en el sistema amb menys oportunitats d’acolliment familiar. “La integració en els recursos ordinaris és una assignatura pendent”, ha remarcat la representant dels pedagogs, que també ha advertit que manca una atenció específica a menors víctimes de tràfic d’éssers humans.
Intervencions dels partits
La diputada de Junts Ennatu Domingo ha assenyalat que queda “molt camí per recórrer per a la reforma profunda del sistema” i ha lamentat que no hi hagi hagut “canvis concrets” en les condicions de treball dels professionals o el redimensionament del servei i les plantilles.
El diputat d’ERC Joan Ignasi Elena ha afirmat que el sistema de protecció a menors mostra “quin model de país i societat volem”, ha advertit que la complexitat serà cada cop més gran i que cal una “estratègia nacional, consensos i estabilitat” en el model social.
La diputada de Vox María Elisa García ha afirmat que la comissió és una “pantomima” que “no busca esclarir res, sinó un intent de blanquejar els partits que han governat i governen”.
Per la seva banda, la diputada dels Comuns Nuria Lozano ha assegurat que cal avaluar “què ha fallat” per poder fer canvis i ha insistit que calen eines i recursos per efectuar-los, mentre la diputada de la CUP Pilar Castillejo ha remarcat que cal evitar que “es repeteixin els errors”. “Els problemes no són per errors tècnics, sinó que cal un canvi més profund”, ha dit tot denunciant un “sistema opac” en el qual “alguns operadors han tret beneficis”.
Finalment, la diputada del PSC Mónica Ríos ha assenyalat que la reforma és un “bon punt de partida cap a la desinstitucionalització” i ha subratllat que cal una estratègia multidisciplinària amb un “sistema únic”, en resposta a l’avís de la representant dels pedagogs sobre el camí diferenciat en el sistema que segueixen els menors migrants.
