El Cotton Club no ha registrat mai en la seva història un ple tan absolut com la nit que Jarabe de Palo va recalar a Lleida amb ‘La flaca’ recent importada de Cuba. Pau Donés i els seus van posar la sala fins a la bandera el 1997 amb tota la parròquia corejant el conegut “por un beso de La Flaca yo daría lo que fuera”, gràcies a un anunci publicitari que el va catapulcar a l’èxit absolut.
Recordo que vaig haver de veure el concert des de la cabina del punxadiscos que llavors estava just en entrar i davant de l’escenari perquè allà no hi cabia una agulla. Reconec que no em va fer gaire gràcia el concert ja que el mestissatge que esgrimia s’apartava dels meus cànons musicals i hi havia una marabunta de grups que s’inclinaven per aquests ritmes, moltes vegades insulsos. Jarabe de Palo es va convertir per a mi en un Palo de Jarabe.
Amb el temps, Pau Donés va seguir en el seu tret que era de cançons fàcils per a públic poc exigent. L’exemple el tenim en aquestes altres bombes titulades ‘Depende’ o ‘Bonito’, encara que mai li vaig treure el seu mèrit ja que per arribar al gran públic tampoc és una tasca fàcil. Ja el 2011 la banda va tornar pels nostres lares amb més qualitat si és possible amb el seu vuitè àlbum, ‘¿Y ahora qué hacemos?’ que va representar un canvi en la direcció del grup que per a Donés significava “una salida de la esfera del mestizaje y una entrada en la del rock”.
El músic de Montanuy va fer seva la veïna demarcació lleidatana i la darrera vegada que va actuar per aquí va ser el 3 de novembre de 2018 al Pavelló Inpacsa de Balaguer dins la gira ‘20 años’. Poc més tard, l’1 de gener de 2019 va donar per acabada aquesta primera etapa baixant dels escenaris. La Tàrraco Arena de Tarragona va ser testimoni de l’adéu a un grup que va ser 15 vegades candidat als Grammy.
La primavera passada es va fer una gira d’homenatge i diumenge es van complir 4 anys d’un adeu inoblidable… Oh yeah!
