En plena campanya electoral, us convido a “reflexionar” sobre un tema que no hi té absolutament res a veure. Segurament no hi podreu dedicar cinc dies, però amb uns minuts em consideraré satisfet.
Fa molts anys que evitem encarar-nos a un problema que afecta el tractament del patrimoni cultural dels pobles. En els enfrontaments que han caracteritzat la història de la humanitat, les cultures que n’han resultat victorioses han saquejat sistemàticament el patrimoni de les vençudes i se n’han apropiat descaradament. Quan dic saquejar hi vull incloure qualsevol altre mètode d’apropiació entre col·lectius no iguals: poden ser compres, dipòsits o qualsevol altra fórmula jurídica que justifiqui l’apropiació.
A Lleida som especialment sensibles a aquesta problemàtica perquè vam viure l’episodi del trasllat de les obres de Sixena, que els tribunals van intentar vestir com un rescabalament d’un espoli d’aquesta mena.
Haurem d’acabar consensuant unes regles generals per resoldre aquesta mena de conflictes. Qualsevol visita als grans museus europeus (segurament també als d’altres museus del món, però no he tingut l’oportunitat de visitar-los) ens mostra un gran nombre d’obres d’art que no tenen altra vinculació amb la cultura europea que el fet d’haver-se imposat sobre els pobles o les civilitzacions que les van crear.
Doncs bé, dijous d’aquesta setmana el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha dictat una sentència que aborda, ni que sigui parcialment, aquest problema. Es refereix a la reclamació de l’Estat Italià d’una escultura grega coneguda com l’Atleta Victoriós o l’Atleta de Fano, que va ser descoberta a l’Adriàtic, en front del poble de Fano (Itàlia), als anys seixanta. L’escultura està datada als segles segon o tercer abans de Crist i, en el moment de sorgir el conflicte havia estat adquirida i era exposada al museu J. Paul Getty, de Califòrnia.
La República Italiana no reconeix els contractes que havien traspassat la propietat de l’escultura a diverses entitats de diferents països i finalment a l’esmentat museu californià. Després de molts intents, un tribunal italià va dictar, l’any 2018, una ordre per recuperar l’escultura i va demanar als Estats Units d’Amèrica que la fes efectiva en virtut del conveni de col·laboració judicial entre els dos estats. La legalitat d’aquesta ordre és la que es sotmet a la consideració del Tribunal de Drets Humans.
El Tribunal d’Estrasburg es decanta per la posició italiana i conclou que l’ordre de recuperació no infringeix el dret de propietat que al·legava el museu. Per tant, avala el dret de l’estat que es reclama titular del patrimoni cultural en joc, per sobre del adquirent, ni que ho hagi fet per títols legítims. És cert que, en aquest cas la troballa es va fer amb posterioritat a l’entrada en vigor de les lleis que protegien aquell patrimoni. Veurem què dirà el Tribunal quan no sigui així.
