Si heu seguit la premsa o bé les xarxes socials durant la darrera setmana us haurà arribat que al carrer Villarroel de l’Eixample de Barcelona hi ha el millor restaurant del món. És el Disfrutar dels cuiners Oriol Castro, Mateu Casañas i Eduard Xatruch. L’èxit és mèrit del seu talent; i de l’equip que els ha acompanyat tant al Disfrutar com al Compartir de Cadaqués. Talent i hores (el més encertat seria dir anys) de feina. Castro va entrar a treballar al Bulli el 1996, Casañas el 1997 i Xatruch el 1999. I tots tres continuaven allà quan Ferran Adrià i Juli Soler van plegar veles l’estiu del 2011. El primer lloc aconseguit pel Disfrutar en els The World’s 50 Best Restaurants 2024 és una nova fita per a la gran marca internacional que és Catalunya. Ara bé, la cuina del millor restaurant del món no es pot entendre sense l’Empordà, sense Roses i sense aquella Cala Montjoi on un matrimoni alemany, Hans i Marketta Schilling, van decidir obrir un minigolf acompanyat d’un petit xiringuito a principis de la dècada dels seixanta del segle passat. D’aquella brasa a tocar de la sorra de la platja va passar a ser restaurant icònic amb Jean-Louis Neichel, que va aconseguir la primera estrella Michelin el 1976, i finalment l’etapa amb Ferran Adrià que tothom ja coneix sobradament.
Adrià va estar al capdavant de la cuina des del 1984, quan va rellevar Jean Paul Vinay un any després d’entrar-hi a treballar, i va ser copropietari amb Juli Soler des del 1990. Adrià va convertir el restaurant de Roses en un destí icònic de la gastronomia mundial. Per als clients i per als molts cuiners que, creativament, s’han alimentat del que passava als focs de Cala Montjoi. Alguns van fer-hi estades curtes. Altres, com els tres cuiners i propietaris del Disfrutar, van treballar-hi anys. “Crear és no copiar”, deia Adrià en una frase manllevada de Jacques Maximin. I tothom que va treballar al Bulli no s’ha dedicat a copiar la feina que havia fet el cuiner nascut a l’Hospitalet. Castro, Casañas i Xatruch no lideren el millor restaurant perquè haguessin passat pel Bulli. Ho fan perquè són molt bons. Igual com ho eren Neichel, Vinay, Adrià, Juli Soler, Toni Gérez, Xavier Sagristà… I tota la gent que va fer que aquell minigolf dels Schilling sigui, encara avui, una manera per començar a explicar com són els millors restaurants del món.
Lleida també ha tingut molts cuiners que van passar una etapa de la seva vida al temple gastronòmic de l’Empordà. Noms com Salvador Trabalón del Saroa, Josep Niubò de l’Unplug del Campus de la UdL, Ramon Tudela del Bonnum, Jordi Vidal de l’Aimia, Josep Ramon Cases de Sucre i Disseny, el Quico del Moderno de Rosselló, Joel Casañé de la Boscana, Jesús Querol que va tenir la pastisseria de Torregrossa, o bé en Joan Burgues d’Àger…
Altres lleidatans també han passat per restaurants propietat de deixebles d’Adrià, noms com Jesús Gimena de l’Espurna que va estar al Dos Palillos de l’Albert Raurich, o bé el Sergi Aritzeta d’El Truc d’Agramunt que va estar a l’Enigma de l’Albert Adrià i també el cap de cuina d’El Truc l’Eduard Llop que va ser cap de producció del Disfrutar. Tot aquest seguici de xefs lleidatans han demostrat que gràcies al seu pas pel Bulli (o de descendents d’ell) han aconseguit aprendre un ordre, una tècnica, una gestió, una creativitat… que ben segur els ha ajudat a encarar millor el seu dia a dia i a aportar valor a les seves creacions culinàries.
Vist des de dalt, establiments com Etxebarri amb el número 2 a la guia o bé Elkano amb el 28 ens demostren que no cal que un establiment tingui una cuina creativa o d’avantguarda, sinó que cal que faci les coses excel·lentment bé i amb els millors productes del mercat. Si és així, a Lleida hauríem d’esforçar-nos per aconseguir que algun dels nostres restaurants el dia de demà puguin ser un dels 50 de la guia Restaurant. Abans d’això, però, també hem de lluitar per tenir nous establiments d’una, de dues o de tres estrelles Michelin. A Girona tot això ho han sabut fer durant molts anys i en el moment actual estan recollint tots aquests anys de treball i esforç. A Lleida cal que ens hi posem!
