He fet un viatge a Madrid, d’anada i tornada, amb AVLO (Alta Velocitat Low Cost). He acabat baldat. El comboi és igualment ràpid que l’AVE, però la comoditat del trajecte no té res a veure. Quan el tren agafa velocitats punta trontolla de banda a banda de la via, com si fos El Tren de la Mina de PortAventura. Ara entenc per què els seients de l’AVLO porten agafadors de mà. Hi són per facilitar els desplaçaments amb el tren en marxa. Les cadires són un pedrís. Dures com el banc de si no fos. No hi ha endoll de corrent elèctric, però és igual perquè intentar escriure res en el teclat de l’ordinador és missió impossible. No cal dir si a sobre tens Parkinson. Per completar el mal viatge no se’m va obrir la porta que separa el vagó del vàter amb el del meu seient. S’acostava l’estació i la porta no s’obria. Vinga donar cops de braç a l’aire fins que finalment es va obrir el separador. Ho vaig passar fatal. L’únic que vaig trobar millor que a l’AVE és que a l’AVLO, en els missatges de la tripulació, et tracten de tu, i això et fa sentir més jove. Però, vaja, no calia reivindicar tant que l’AVLO tingués parada a Lleida. Se’l poden estalviar.
Sessió: No iniciada
