“L’objectiu és que Gaza torni a l’Edat Mitjana, només així Israel mantindrà la calma durant 40 anys”. Paraules del ministre d’Interior d’Israel Eli Yishai, ara fa 13 anys, durant una operació de càstig contra els palestins. D’aquest polític tan subtil ningú se’n recorda, però la frase segueix avui dia més vigent que mai: l’objectiu d’Israel és envair, massacrar i colonitzar Palestina: anorrear-la, en definitiva. Dit això, trobo normal que ahir molta gent s’esgarrifés davant les imatges de l’ofensiva de Hamàs en territori israelià. Unes imatges d’una violència extrema (especialment l’exercida contra civils) difícil de justificar, servides per uns mitjans que sempre estan –mai millor dit– al peu del canó (excepte, és clar, per mostrar les tortures i execucions practicades per les forces israelianes). Ara l’exèrcit ocupant matarà deu vegades més civils palestins que israelians assassinats i tothom admirarà l’eficiència de la maquinària militar hebrea. Però sense excusar els crims de Hamàs, hom pot arribar a entendre l’odi i frustració acumulats després de tants anys de maltractament del poble palestí, sotmès a l’asfixia econòmica i a un procés constant de destrucció, espoliat i expulsat del seu propi territori. Israel, una nació dominada per partits ultradretans, el país que va matar el seu primer ministre, el polític que més va buscar la pau, sembla que ara ha rebut una mica de la seva pròpia medicina. Tot plegat, molt trist.
Sessió: No iniciada
