Dijous es va estrenar la resplendent reforma del Palau de Vidre de Lleida, una obra que havia de durar un any i que finalment n’ha trigat gairebé tres. A la Paeria s’enfaden si parlem de retard, però la realitat és tossuda. En tot cas, crec que el resultat és imponent, també a l’interior. Aquest equipament el va construir l’any 1965 l’enginyer Josep Maria Cots, que ha mort enguany amb 97 anys (EPR). En una entrevista, Cots em va explicar que el seu projecte només contemplava l’estructura de formigó per acollir exposicions de la Fira de Sant Miquel de Lleida, però que després algú va decidir cobrir-la de vidre, suposo que per poder utilitzar-la a l’hivern. Cots no estava convençut d’aquest canvi, però crec que va ser un encert perquè va dotar l’edifici d’un segell propi que s’ha mantingut durant els anys i que ara, renovat, fa patxoca i espero que pugui revitalitzar els Camps Elisis, malauradament desemparats. Ara caldria que la Paeria renovés també el Xalet Modernista i el Pavelló Antorxa, que cauen a trossos, per fer dels Camps Elisis un espai seductor a la ciutat. Però tal com triguen les obres en aquesta ciutat, temo molt que no arribaré a veure-ho mai.
