Si el Regne borbònic d’Espanya és un paradís per a la delinqüència, què serà per als maltractadors d’animals? Disparar sobre un gos no suposa que el responsable sigui empresonat o reclòs en un psiquiàtric. Ha de ser molt frustrant per a la policia arriscar la seua integritat física per detenir algú i veure com el jutge de torn l’allibera, encara que tingui les mans tacades de sang i la seua escopeta fumegi. Això és el que passa en aquest país a causa d’un codi penal tou, que protegeix més els malfactors que les seues víctimes. Això és el que va passar a Bell-lloc, el 12 de maig. Un caçador d’aquest municipi, després de tirotejar la gossa del veí, i de ser detingut pels Mossos d’Esquadra i lliurat a la justícia, va ser posat en llibertat a pesar de ser sospitós d’haver comès un delicte de maltractament d’animal domèstic, castigat amb penes de presó de 12 a 24 mesos. Fins i tot, es va efectuar una necròpsia que va permetre determinar el calibre i tipus d’arma utilitzada. Tots aquests recursos públics van ser malgastats, ja que el culpable segurament no serà empresonat i, com a molt, haurà de pagar una multa que, en lloc de reparar el mal causat, l’agreujarà, perquè el seu import irrisori suposarà una humiliació per a l’afectat.
Sessió: No iniciada
