De les 70.000 hectàrees que havia de regar el Segarra-Garrigues només se’n van poder gaudir 40.000 perquè hi havia algun pardal que hi feia niu. D’alguna manera aquest canal ja va néixer coix amb la retallada en origen. Després, a base de molta mà esquerra, moltes reunions amb Europa i molts estira-i-arronsa, el Conseller Llena va aconseguir sumar algunes hectàrees més amb regs de suport. Però el mal ja estava fet. Un bon amic em va explicar una vegada que la seva família esperava amb ànsia l’arribada de l’aigua de l’Algerri-Balaguer. Però quan es va fer l’obra es va quedar de pedra al veure que la seva finca, la dels seus avantpassats, estava vetada al reg. També hi havia algun pardal desemparat i li van plantificar una ZEPA. A Agramunt em van explicar que després de vetar el regadiu en una zona del terme per la presència del sisó aquest pardal ja havia desaparegut. O sigui, que no ha servit de res tot plegat. Des d’Europa ho veuen molt fàcil sobre plano però tenen raó els pagesos quan demanen replantejar les ZEPA. De moment el sector impulsa mocions als ajuntaments per demanar fer-ho possible tot i que el centre de decisió és a Brussel·les i des de Bèlgica estant les coses es veuen de manera diferent que des de Torres de Segre, Mollerussa o Seròs. En un viatge que vaig fer amb un grup de periodistes a Brussel·les vaig tenir l’oportunitat de sopar amb el Ricard Ramon, cap d’unitat de la Direcció General d’Agricultura de la Comissió Europea. Em va caure bé el Ricard, català de soca-rel. Coneixia LA MAÑANA perquè havia participat en unes jornades que el diari havia impulsat a la Fira de Sant Miquel i cada vegada que parlava del regadiu em mirava des de l’altra punta de la taula i deia: “Al de LA MAÑANA no li cal explicar la importància del regadiu!” en un to de complicitat. Li vaig respondre que sí, que tenia raó, sempre i quan no hi hagués “gaires ZEPES”. I ell vam va respondre: “Sempre que no hi hagi gaires pardals, doncs”. Vaig entendre que per Europa són tant o més importants els mixons que el regadiu i que això de les aus estepàries ha vingut per quedar-se. I tot i que em voldria equivocar em penso que la iniciativa dels pagesos (que recolzo) servirà de ben poc.