“Al dimoni amb Espanya!”, titulaven els rotatius dels Estats Units per atiar la guerra per l’enfonsament del Maine a La Havana. De la poca història d’Espanya que ens van ensenyar al batxillerat no va faltar mai la frase de l’almirall Cervera durant la guerra de Cuba: “Més val honra sense barcos que barcos sense honra”. I ens vam quedar sense barcos. Dos mesos abans, a la badia de Manila, la flota dels Estats Units va convertir l’armada espanyola en un munt de ferralla. Els americans només van registrar set ferits. L’imperialisme de la doctrina Monroe (“Amèrica per als americans”) començava a estendre’s per tots els continents. Cuba, la Perla del Carib, els feia goigs i van intentar comprar-la a Espanya. El govern espanyol s’hi va negar. “Si no és a les bones haurà de ser a les dolentes”. L’episodi de la voladura del Maine, fondejat en el port de La Havana, va servir per atiar una campanya contra Espanya orquestrada pel magnat de la premsa William Randolph Hearst. La rendició d’Espanya va suposar la pèrdua de les últimes colònies d’aquell imperi en el qual no es ponia mai el sol. El món canviava d’amo. Donald Trump, fidel a la doctrina Monroe, ambiciona nous territoris (“a les bones o a les males”) i qualifica Espanya i altres països de l’OTAN de “covards” perquè no fan seguidisme de la seva política dominadora per la raó de la força i no pel dret internacional. Sobre l’amenaça de retirar les bases nord-americanes del territori espanyol, no se n’estigui. Ens hem passat la vida cridant “bases fora”, no es pensi que ara ens posarem a plorar si se’n van. Parafrasejant l’almirall Cervera, “més val honra sense bases, que bases sense honra”.
Sessió: No iniciada
