El sector agroalimentari català ha tornat a situar-se al centre del debat econòmic i polític en el marc de la clausura de la 153a edició de la Fira de Sant Josep de Mollerussa. El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, i l’alcalde de la ciutat i president del certamen firal, Marc Solsona, han coincidit a reivindicar el paper estratègic del sector i a consolidar el certamen com a espai de referència per a la innovació, el negoci i la projecció territorial.
Ordeig ha situat la producció d’aliments com “la prioritat més important del país”, en un context global marcat per la incertesa i la competència internacional. Des d’un escenari firal que ha qualificat de clau, ha defensat que Catalunya disposa d’eines i coneixement, però que cal “accelerar al màxim” les polítiques públiques per garantir competitivitat i resiliència.
En paral·lel, Solsona ha avalat aquesta centralitat amb dades: una fira que creix en superfície fins als 21.400 metres quadrats (+6,3%), amb un 77% d’expositors que ja han confirmat que tornaran i una valoració global del 84% entre els participants. “Podem dir amb la boca ben gran que la fira ha anat molt bé”, ha afirmat, descartant qualsevol maquillatge de les xifres. El conseller ha fixat tres eixos prioritaris: modernització, autonomia energètica i gestió de l’aigua. Ha defensat l’impuls de plantes de biogàs i energies renovables per reduir la dependència energètica, així com la necessitat d’executar la modernització del canal d’Urgell amb consens institucional.
Aquestes transformacions, ha advertit, són imprescindibles en un escenari de costos volàtils i exigències creixents. En aquest sentit, el Govern aprovarà un paquet imminent de mesures per pal·liar l’impacte de l’augment del gasoil, amb l’objectiu de preservar la viabilitat de les explotacions.
Des de la perspectiva local, Solsona ha fet valdre la consolidació d’un model firal basat en tres pilars: lideratge, professionalització i fidelització. Ha reivindicat la Fira de Sant Josep com a referent en maquinària agrícola, en un context de reconfiguració del calendari firal i pèrdua de pes d’altres certàmens.
Els resultats econòmics reforcen aquest posicionament: el 55% dels expositors han complert expectatives de negoci i un 8% les han superat. A més, la fira ha atret visitants de diversos punts de Catalunya i també de fora, com l’Aragó.
La millora en la valoració global —gairebé vint punts més que l’any anterior— s’explica també per factors organitzatius i logístics, que han incrementat el confort. Ordeig ha anat més enllà de l’àmbit firal per plantejar un canvi de paradigma: situar la sobirania alimentària com a eix central de les polítiques públiques i que la producció d’aliments no quedi subordinada a altres marcs regulatoris i ha reclamat més pes polític i institucional per al sector.En aquesta línia, el Govern vol impulsar el 2026 com a any d’inflexió en el consum de productes locals, amb programes educatius, campanyes de sensibilització i la creació d’una marca identificativa per reforçar el vincle entre productor i consumidor.Tant Ordeig com Solsona han coincidit a assenyalar que el sector afronta un moment decisiu, amb reptes que van des del relleu generacional fins a la competitivitat internacional. El conseller ha apel·lat a la unitat per defensar els interessos del sector a Europa, especialment en el marc de la futura Política Agrària Comuna.Al mateix temps, s’ha reivindicat el paper de territoris com les comarques de Lleida, el Pirineu i l’Aran, que requereixen més coordinació i lideratge per no quedar enrere en aquest procés de transformació.Amb un missatge compartit entre administració i territori, la clausura de la Fira de Sant Josep deixa una idea clara: el sector agroalimentari no només és un pilar econòmic, sinó una qüestió estratègica de país que exigeix decisions immediates i consensos a llarg termini.
Sessió: No iniciada
