La pel·lícula ‘Oppenheimer’, de Christopher Nolan, va ser la gran triomfadora de la 96 edició dels Óscar en emportar-se set estatuetes, entre elles la de millor pel·lícula i la de millor director, la primera en la dilatada trajectòria del cineasta britànic, per davant de ‘Pobres criaturas’, del director grec Yorgos Lanthimos, que va aconseguir quatre en la gala que es va celebrar al Dolby Theatre de Los Ángeles. Nolan va recollir el reconeixement a l’escenari al qual van pujar, complint tots els pronòstics, Emma Stone i l’irlandès Cillian Murphy, per a recollir els premis a millor actor i actriu per ‘Pobres criatures’ i ‘Oppneheimer’, respectivament. Van ser els últims premis de la nit abans dels de direcció i pel·lícula, també per a ‘Oppenheimer’. “Gràcies a tots els que han estat aquí i que han cregut en la meva carrera, a la meva família i a la increïble Emma Thomas per produir la pel·lícula”, va dir un emocionat Nolan en recollir el premi de direcció. La cinta basada en la vida de Robert Oppenheimer, físic teòric i pare de la bomba atòmica, també va aconseguir el de millor actor de repartiment per a Robert Downey Jr., millor fotografia, banda sonora i edició.
Per la seva banda, el director català Juan Antonio Bayona no va poder endur-se l’Oscar a la millor pel·lícula internacional amb ‘La sociedad de la nieve’, un premi que va guanyar la británica ‘La zona de interés’, la cinta sobre la idíl·lica vida d’un comandant nazi al costat del camp de concentració d’Auschwitz, que va complir els pronòstics. ”Sabíem que era complicat, però ha estat molt bonic”, va reconèixer després de la gala Bayona. Feia setmanes que advertia de la dificultat de guanyar l’Oscar internacional, que havia nominat “grans directors i estrelles”, però creu que la doble candidatura el situa en una posició “molt dolça per escollir la següent pel·lícula”. Director d’altres pel·lícules exitoses com ‘Lo imposible’ o ‘Un monstre em ve a veure’ celebrava que “porto anys treballant a Hollywood i conec gent i em coneixen”, alhora que reconeixia amb satisfacció que Martin Scorsese li havia dit que havia vist ‘La sociedad de la nieve’ i que li havia “agradat molt”.El director de ‘La zona de interés’, Jonathan Glazer va fer referència explícita al conflicte a Gaza i a la “deshumanització” que ha implicat, “ja sigui per a les víctimes de l’atac de Hamàs o de l’ofensiva en curs” d’Israel.
D’altra banda, el cineasta basc Pablo Berger competia amb ‘Robot Dreams’ a millor pel·lícula d’animació, però el japonès Hayao Miyazaki va fer història aconseguint que ‘El noi i la garsa’ es convertís en la segona pel·lícula de parla no anglesa capaç de guanyar en aquest apartat. L’anterior va ser un altre dels seus treballs ‘El Viatge de Chihiro’ (2001). Pablo Berger va celebrar que la nominació obri la pel·lícula a “molt més públic” i augura una “gran estrena” a finals de maig als cinemes dels Estats Units. La productora de la pel·lícula, Sandra Tàpia, va descartar parlar de “derrota” i celebra que finalment l’Acadèmia no hagi escollit ‘Spider-man: creuant el multivers’ i s’hagi decantat per un film de tall més clàssic d’Hayao Miyazaki, que va qualificar “de mestre”. I tampoc va ser la nit de Montse Ribé, David Martí i Ana López-Puigcerver, que optaven a l’Oscar a millor maquillatge i perruqueria per ‘La sociedad de la nieve’. La documentalista xilena Maite Alberdi tampoc va triomfar en aquesta gala amb el seu profund retrat de l’alzheimer a ‘La memòria infinita’, que finalment va ser derrotat per ‘20 dies a Mariúpol’, un retrat de la guerra d’Ucraïna.
