Noves normatives, canvis en la feina, uns tornen, altres se’n van, ara faig això però no puc fer allò altre… I davant la situació actual em pregunto: Et sents insegur/a? Et sents amb tensió, cansat i alterat? Probablement la resposta sigui sí, i si és que no, primer me n’alegro, i després espero que això et sigui d’ajuda igualment.
Avui parlem de com pot haver augmentat la freqüència en la qual apareix aquell pensament en la nostra ment de: I si em contagio?, acompanyat a vegades de més rumiacions del estil: I si ja ho estic i estic contagiant el virus als que m’envolten? Davant el malestar que pot desencadenar en sentiments de culpa, inseguretat o angoixa.
“Hi ha hospitals en els quals el personal sent un cert estrès”, ha dit Fernando Simón. Qui s’ho hagués imaginat, si a les persones fora de l’hospital, ja ens és difícil gestionar els pensaments persistents de perill i la consegüent resposta de protecció, imagina’t el personal sanitari. També són els primers que perceben l’increment de casos. A més a més, comparteixen amb la resta de treballadors els desajustos i una major càrrega de feina a causa de les merescudes vacances dels companys i companyes.
Per posar-hi una mica d’optimisme, Simón també assenyala que actualment es detecten d’entre el 60 i 70% dels infectats, al març era només del 10%. El que aquesta dada reforça és la necessitat de mantenir a ratlla els pensaments que et diuen que has pogut ser contagiat o haver-lo transmès ja. Aquests pensaments són molt útils per tenir presents les mesures de prevenció i dur-les a terme, però sense caure en l’excés. I si creus que no estàs fent el que pots per parar això, et podria ser útil tenir en compte si coincideixen les teves accions amb els teus desitjos i com et fa sentir el no respectar les normatives estipulades. La culpa freqüentment és difícil de gestionar sanament.
Un cop fet el que podem, aquest pensament rumiatiu excessiu pot ser més nociu que d’ajuda. Conscients de la impossibilitat de silenciar els pensaments automàtics que ens venen a la ment, quan percebem que necessitem recuperar l’equilibri sens dubte pot ser molt útil posar en pràctica la meditació.
Podem obtenir grans beneficis tan sols amb una senzilla pràctica. Parar-nos un minut i davant els pensaments a 200 per hora focalitzar la nostra atenció en un estímul neutre, que ens proporcioni tranquil·litat i harmonia. Aquesta és la meva recomanació. Pot semblar simple i insuficient a primera vista; però n’hi ha prou en assistir a una sessió de Mindfulness per constatar els seus efectes. Lluny d’esperar que integreu aquesta pràctica als vostres hàbits, us pot ser molt més fàcil crear el vostre propi moment “en estat meditatiu”. Detecta totes les vegades en les quals estàs fent una cosa però no sent-ne totalment conscient del que fas per estar rumiant en el passat o en el futur.
A partir d’aquí proposa’t mantenir l’atenció en el present durant alguna activitat. Prendre una dutxa de forma conscient és un bon exemple. Del que es tracta és que redirigeixis la teva atenció cada cop que notis que la teva ment es distreu i torna al de sempre. Quan t’allunyis del desig d’estar atent a les sensacions del present, no et culpis. Simplement torna a centrar-te en com per exemple l’aigua està caient pel teu cos o quines sensacions perceps quan t’ensabones. Això a més fomentarà la teva consciència corporal i capacitat de mantenir la teva atenció.
No pensis que ho estàs fent malament per distreure’t molt o per ser “res” les sensacions que perceps. En més o menys estona, hauràs deixat de banda les preocupacions i decisions a prendre. També estaràs més a prop de consolidar aquest espai de cura personal creat.
Sessió: No iniciada
