Et preocupen els teus estalvis a l’hora de poder afrontar la crisi econòmica de la Covid? Van aparèixer remordiments i culpa en tu quan la feina encara es va complicar més? Si ets dels que es consideren una persona incapaç d’estalviar, aquest article és per a tu.
T’ha passat que volies estalviar i has acabat gastant més? Que t’has acabat deixant portar per les “ofertes”? Moltes vegades ens dóna la sensació que la nostra compra és molt racional i justificada, però realment no ho és tant. Hi ha moltes coses que condicionen la nostra elecció i la majoria no són perceptibles. La trampa amb la qual juguen algunes campanyes publicitàries et pot dificultar el teu objectiu d’estalviar. Per això, estigues atent.
T’has preguntat algun cop com els pot sortir a compte a les companyies posar mesos de prova gratuïts? Tot i el risc que per exemple algunes persones acabin fent-se mil comptes per no pagar. O com ofereixen l’oportunitat de retornar el producte si no et convenç. Està tot estudiat, les marques saben que hi ha molt més a guanyar que a perdre.
Gràcies a la psicologia i el neuromàrqueting, cada cop coneixem millor les claus de com funciona el nostre cervell en comprar. No obstant això, conèixer aquests mecanismes pot ser utilitzat a la nostra contra per les empreses a la recerca de capital.
Tal com exposa Dan Ariely en el seu llibre “Les trampes del desig”, una de les característiques de la naturalesa humana és que ens enamorem del que ja tenim. El psicòleg expert en economia conductual i guanyador del premi Nobel explica molt bé com un cop allò passa a ser nostre immediatament ens sorgeix una tendència a apegar-nos a les nostres possessions.
Un cop ho tenim, apareixerà un fort rebuig a perdre-ho, més si ha suposat un gran esforç, si ho has integrat a la teva persona o s’ha associat a records o emocions. En aquell moment de, per exemple, donar-te de baixa abans que hagis de pagar, molt probablement la nostra ment se centrarà més en el que podem perdre (serveis) que en el que podem guanyar (estalvis).
Ens diem que sempre podem tornar al paquet bàsic o gratuït, o retornar el producte, però això ho pensem abans que sapiguem el difícil que serà després. Molt probablement no tornaràs a unes prestacions pitjors un cop gaudits tots els beneficis de l’oferta superior, a la que ja t’has anat acostumant i integrant a la teva vida. Racionalitzaràs ràpidament el preu addicional. I és que la nostra perspectiva canviarà sense ser del tot conscients de com. Passat un temps, el retorn ens suposarà una pèrdua, no un benefici per recuperar els diners o haver estalviat.
De fet, podem desenvolupar sentiment de propietat fins i tot abans de tenir-ho. El gran objectiu de la publicitat és que t’identifiquis amb els seus protagonistes. Un cop t’has posat al lloc de la imatge que et presenten del “consumidor feliç” i t’has imaginat com a propietari, el teu desig d’adquirir-lo serà increïblement més gran.
Conèixer tot això no ens lliurarà pas de caure en les trampes del consumisme. No obstant això, ser-n’hi conscients ja ens fa més resistents al “truc”. Saber que en realitat no decidim de forma racional ens alerta de quan ens podem estar autoenganyant. El capitalisme ens crida evidentment a gastar, que els teus interessos et recordin estalviar.
T’ha agradat aquest article? Pots llegir-ne de similars https://psicologiabuenamente.com/ – external-link-new-window “Opens internal link in current window”>https://psicologiabuenamente.com/
Sessió: No iniciada
