Recordes l’últim cop que et vas quedar completament absort/a practicant una activitat? Quan van passar hores i hores i ni te’n vas adonar. Quan la concentració és tal que no apareix el pensament de tenir set, gana o estar cansat. Aquest moment d’entrega total en el moment present és el que el psicòleg M. Csikszentmihalyi va anomenar fluir, allà per la dècada dels seixanta.
Anys enrere, Maslow parlava d’”experiència cim” per referir-se a uns moments transitoris en els quals la persona se sent plena, més conscient de si mateixa i integrada al món. Més tard va aprofundir en les característiques místiques, en les sensacions i percepcions profundes.
I per què us explico tot això? Perquè queda clar que els moments als quals es refereixen aquests autors s’apropen al que probablement moltes persones els està costant trobar, la motivació intrínseca i al concepte que tenim de felicitat.
Amoïna que en l’interior de les persones la preocupació i anhedonia eclipsin per complet la il·lusió i entusiasme. Comprensible és, motiu per resignar-se no.
M. Csikszentmihalyi, en estudiar el procés creatiu que seguien uns artistes visuals, va observar que en certes ocasions mostraven tanta constància i concentració que desafiaven l’esgotament i la fam. El curiós és que en acabar tampoc estaven especialment satisfets amb el resultat, sovint no mostraven gaire interès pel quadre. Era com si fos el mateix acte de pintar l’al·licient per estar absort en l’activitat.
D’aquí va sorgir el seu concepte de fluxe. Més endavant el psicòleg va assenyalar les dues condicions que per ell eren la clau per fer més probable aquest “fluir”. Una era que l’activitat forcés el nivell d’habilitat de la persona, que representés un desafiament dins dels límits de l’assolible. La segona, que es donés una retroalimentació continua, l’activitat havia d’evolucionar i incentivar la necessitat adaptar-se a mesura que es produïa l’avanç. Només llavors, pel psicòleg de nom Mihaly i de cognom impossible, la persona podia experimentar un estat subjectiu d’absoluta concentració i fusió amb l’acció.
En l’actualitat, aquests principis de fluxe segueixen sent molt introduïts en àmbits tan diversos com poden ser les escoles i uns assemblatges de l’empresa Nissan, tan mencionada els darrers dies. Pel que fa al psicòleg hongarès, les seves aportacions han servit com a fonament per al desenvolupament de la psicologia positiva.
En aquest corrent psicològic, Martin Seligman n’és el principal exponent. Va descriure com els éssers vius podien desenvolupar “Indefensió apresa”, un concepte que em sembla també molt adequat per l’actualitat. En certes situacions en què la persona o animal ha d’afrontar una situació negativa de la qual no pot escapar, la seva resposta pot ser “aprendre” a mantenir-se indefensa. Inclús quan les condicions canvien i ja es pot donar una resposta de fugida. Això potser us recorda com a vegades ens estanquem en la nostra zona de confort i acabem normalitzant la toxicitat.
Enfocar-se en les fortaleses humanes pot ser d’ajuda en aquests moments, com també pot donar algunes claus per adaptar-nos a aquest món, escàs de recursos i amb una alta competència.
Sessió: No iniciada
