Si quedo per una cervesa o un cafè posaré en perill a la meva família? Aconseguiré trobar feina? Podré seguir arribant a final de mes? Pagar el lloguer? Què podré fer aquest estiu? I els meus fills? Aquestes preguntes, com moltes altres, poden estar passant aquests dies per la teva ment. Els canvis radicals en la nostra rutina han comportat molta incertesa i desconcert per com esdevindrà el futur. En algunes persones s’ha manifestat en forma d’ansietat, dolors físics, por, rabia, impotència, desmotivació, frustració… En l’actualitat trobem molts factors que s’escapen del nostre control i podem sentir que la situació ens sobrepassa. Fisiològicament, el cos no respon gaire diferent de molts governs, es posa en estat d’alarma.
Posa’t a pensar en quin punt ha canviat la teva preocupació pel contagi, tant de tu com dels teus éssers estimats. Pot ser perillós tant un excés com una carència. Igual que els pensaments sobre si ho estàs fent correctament i estàs seguint les pautes sanitàries. Poden aparèixer sentiments de culpa i frustració en trobar-te que, després d’haver mantingut una higiene rigorosa, se t’apropa algú sense mascareta a menys d’un metre i mig. Les conseqüències psicològiques del confinament han sigut considerables, com posa de manifest l’estudi realitzat per la UB, UNED i UPV entre d’altres. Aquest constata que el 78% de les persones s’han vist abromades per la incertesa. Els canvis d’humor han sigut percebuts per un 45% de les persones, un 47% han experimentat irritabilitat i enuig i un 43% han constatat haver tingut pensaments depressius i desesperança. Amb el desconfinament patirem canvis similars, tant el nostre cos com la nostra ment busquen la rutina, i canviar-la encara que mantinguem una actitud positiva provocarà inestabilitat.
Saber gestionar la nova realitat
Et sents amb més llibertat? Amb seguretat? Frustració? Tristesa? Motivació? Apatia? Rabia?
Ens trobem que la nova realitat ha canviat en molts aspectes, tot i que a vegades sembla que no. Gestionar el malestar psicològic que podem patir, en lloc d’evadir-lo, facilitarà que no paguin els plats trencats les persones que ens envolten.
El Mindfulness és una tècnica útil, fa que ens adonem de fins a quin punt l’angoixa de pensar en el futur o el passat ens allunya de la possibilitat d’aprofitar el present. Allunyar-nos del present ens fa anar perdent de mica en mica benestar, no gaudim del que fem perquè ho fem en pilot automàtic. I no et pensis que me’n vaig molt lluny, em refereixo per exemple al gust de gaudir conscientment el teu cafè o gaudir de les sensacions agradables que ofereix una dutxa.
Aquest moment, com tots, té part de foscor i part de llum. El pas de fases també ofereix moltes possibilitats i de tu depèn beneficiar-te’n. La il·lusió dels retrobaments, tot i que encara sense abraçades ni petons, poden ser de gran ajuda per tornar a sentir el contacte amb les persones que estimes. L’entusiasme per recuperar part del que coneixíem com “vida normal”, de tornar a practicar algunes de les nostres aficions. L’esperança davant la reobertura dels negocis i la reactivació de les ofertes de treball.
Tot i que ja hem experimentat que no tot és alegria i eufòria per aquest atansament a la “normalitat”, hi haurà dies de tot. Esforçar-nos per reprimir qualsevol moment dolent pot ser molt esgotador i contraproduent. En canvi, veure els alts i baixos anímics com a part de la vida pot ser d’ajuda, ja que entendre el motiu i la funció que compleixen ens atansa a l’acceptació del sofriment, que no significa resignació.
En aquest sentit, l’autoexigència en la qual ens tractem pot passar factura. Els nostres objectius i desitjos personals han de ser ambiciosos i esperançadors si, però també realistes i no idealitzats. No podem esperar estar al màxim rendiment, tant físic com mental. En un moment de canvi i de reincorporació és recomanable que per la nostra part no ens posem tensió de més. Tractat amb amabilitat, considerant pel que estàs passant i acceptant que no ets perfecte ni tampoc ho és la situació.
Sessió: No iniciada
