Avui ens centrem en les nostres relacions personals, en com la situació actual està influenciant el tracte que tenim amb les persones que ens importen. Les condicions a les quals ens hem hagut d’adaptar aquests últims mesos poden haver afectat tant la relació amb els que hem estat convivint com amb els que no.
Moltes persones acudeixen a teràpia aquests dies per l’augment dels conflictes en la seva vida de parella i/o familiar. Una convivència difícil o un estil evitatiu d’afrontament dels problemes sovint són la font d’un important i perillós desgast de les relacions. De primeres pot semblar més còmode no parlar dels desacords o problemes que ens preocupen, amagar-ho sota la catifa i evitar tots els moments que ens puguin generar malestar.
Et pot haver passat com al jardiner de la metàfora de Kelly Wilson i Carmen Luciano, que per estar tan pendent de les males herbes que no paraven de créixer i d’espantar d’una vegada per totes els maleïts ocells, s’oblida de cuidar les seves plantes. Centrar tant la nostra atenció en el coronavirus aquests últims mesos pot haver comportat que hàgim acabat descuidant allò que realment és important. Les nostres preocupacions, tensions i pors no ens governen. Depèn de tu poder gaudir del que tens, dels moments agradables amb els teus tresors, la família, la parella o els amics/amigues en cada cas. Això sí que ho tenim al nostre abast i no podem permetre que una càrrega emocional mal gestionada afecti als que estimem.
Gaudir del benestar en parella pot ajudar i molt a gestionar de la millor manera possible la incertesa del futur, les preocupacions inevitables i necessàries. Tanmateix, un arbre no dóna fruits si no el cuidem. Fixa’t en el que a vegades ens diem, el “ja li passarà” o “és una ximpleria”. Per tu potser ho és però no tot és a vegades com ens imaginem. Posa l’atenció en les coses que no van bé en el vostre dia a dia, en la pedra en el camí que us fa caure vegada rere vegada.
El parlar d’aquests temes que ens molesten quan hi ha calma, quan no ens governa la rabia o la frustració del moment, reforça el diàleg i la confiança. Gestionar els desacords en els moments de tranquil·litat crea de mica en mica un espai de conversa, de no judici, d’empatia i suport emocional. Quan no creem aquests espais segurs els problemes poden fer-se més grans i acabar immersos en una relació tòxica, en la que qualsevol cosa que es digui pot desencadenar obrir el calaix de la brutícia.
Escolta activament el que pensa l’altra persona en lloc d’estar pensant com retornar el cop i guanyar la discussió. Conèixer com se sent de ben segur t’ajudarà a entendre el perquè fa algunes de les coses que fa. Fixar-nos en com ens expressem també pot ser d’ajuda, ja que tot i no ser la nostra intenció pot ser negatiu començar amb un “em fas” o “és que ets”.
Qualsevol jardiner sap que per a tenir flors s’ha de cuidar la planta. Després no hi ha res escrit, la planta pot no créixer tant com esperàvem, amb poques flors o amb una olor menys dolça a la desitjada. Acceptar aquestes imperfeccions és part del repte. També es pot optar clar per arrencar l’arrel d’una, no veure com creix i posar una nova llavor. Però compte amb el perill de tenir un camp ple de llavors.
Sessió: No iniciada
