Panorama convuls. La mort del president i del ministre d’Exteriors de l’Iran, l’assassinat de turistes catalans a l’Afganistan, la petició d’extradició d’Assange, la trobada de líders d’ultradreta a Madrid i la sol.licitud del Tribunal Penal Internacional d’ordres de detenció per crims per al primer ministre israelià i el de Defensa i per a líders de Hamás. Mentrestant, l’escriptor Salman Rushdie promociona el seu llibre de memòries després d’haver sobreviscut a un atemptat del fonamentalisme islàmic fa dos anys. Des que va publicar Els versos satànics fa 35 anys viu amenaçat de mort pel règim iraní i encara que reconeix que la literatura no pot canviar res a ell li ha servit per resistir enfront de la barbàrie i cultivar l’instint de supervivència. Rushdie diu que la radicalització ha fet tornar pors antigues i que quan va patir l’atemptat va entendre el sentiment de vergonya i culpa de les víctimes d’agressions. Això em recorda dues obres magnífiques, actuals i aterridores, la sèrie Baby Reindeer i la pel·lícula La zona d’interès, que parlen de la banalització del mal. On no queden perquès. El pitjor del mal és que t’hi acostumes, deia Sartre; la tolerància és un crim quan el que es tolera és la maldat, deia Mann.
Sessió: No iniciada
