Vam estar a Colòmbia després de la catàstrofe del Nevado del Ruiz. Commou reviure la mort de la nena Omayra Sánchez. El 13 de novembre de 1985, ara fa 40 anys, el volcà colombià Nevado del Ruiz va entrar en erupció. La immensa llengua de lahar, mescla de material volcànic i aigua de la neu desfeta per la mateixa erupció, va arrasar totalment el poble d’Armero i va causar la mort de més de 25.000 persones, la pitjor catàstrofe recent provocada per una erupció volcànica. El símbol més colpidor d’aquella tragèdia va ser la mort de la nena de tretze anys Omayra Sánchez, després de quatre dies d’agonia amb l’aigua i fang fins al coll. Omayra va quedar atrapada entre blocs de formigó. No podien rescatar-la perquè hi havia el perill d’esqueixar-la. El periodista colombià Germán Santamaría, del diari El Tiempo de Bogotà, va viure en directe el drama i encara ara recorda amb llàgrimes als ulls la fortalesa d’Omayra. Per superar l’angoixa, Omayra cantava. El seu neguit era no perdre el curs perquè no havia pogut anar a l’escola. Temps després de la tragèdia vam estar a Armero amb una delegació de la Paeria. A uns noranta quilòmetres del poble que va quedar arrasat hi ha la localitat de Lérida on es van refugiar els supervivents d’Armero. Dues nenes de l’escola de Lérida van escriure a l’alcalde de Lleida, aleshores Antoni Siurana, demanant ajut per superar la desgràcia. Des de llavors, Lleida està agermanada amb Lérida on hi ha un centre cívic que porta el nom de Lleida i un hospital anomenat Reina Sofia. D’Omayra hi ha dues tombes, una oficial i una altra popular, on acut molta gent a demanar favors i implorar miracles.
Sessió: No iniciada
