L’escriptora lleidatana Núria Perpinyà amb ‘El cos invisible’ (La Magrana), en novel·la; Raül Garrigasait, amb ‘La roca i l’aire. Art i religió de Llull a Tàpies’, en assaig; Sebastià Alzamora, amb ‘Sala Augusta seguit de Llengua materna’ en poesia; Pau Pedragosa i Rafael Morata amb ‘Weimar. Temps incerts’, en còmic; Anna Casassas Figueras per la seva versió de ‘Germinal’, d’Émile Zola, en traducció; i L’Estruch – Fàbrica de creació de les arts en viu, amb el premi a la trajectòria en arts escèniques, van ser alguns dels guardonats de la 60a edició dels Premis Crítica Serra d’Or, guardons que reconeixen les obres escrites en català més destacades que han aparegut al llarg del 2025 en els àmbits de la literatura i l’assaig, la recerca, les arts escèniques i la literatura infantil i juvenil, en un acte celebrat per primer cop a Montserrat i que va presentar el periodista Xavier Grasset.
Després de rebre el Premi Serra d’Or 2026 en la categoria de novel·la, Núria Perpinyà va definir la seva obra ‘El cos invisible’ com “un homenatge a allò que no es veu”. En aquesta nova novel·la, l’autora de Lleida emprèn un viatge fantàstic a l’interior del cos humà. L’heroi protagonista és l’Ubis, un enzim que reparteix energia i que s’embarca en un perillós viatge ple d’aventures. Cada capítol explica la visita d’aquest personatge a un òrgan i les peripècies que hi ocorren mentre navega per la sang amunt i avall. Tot plegat, segons l’autora, recorda al viatge que empren Ulisses a l’’Odissea’. Un dels pilars, explicava l’escriptora l’any passat durant la presentació, és el llenguatge, que sempre busca que sigui acurat i que es faci des d’un català “ric”. “M’agraden els escriptors que treballen el llenguatge, com per exemple el mateix Joyce i també que cada personatge parli d’una manera determinada i que pugui ser reconegut per això”. També relatava que havia buscat una comunicació molt “química” que s’ha plantejat a partir d’una mena de “simfonia corporal”.
Els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen en el veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció de la revista.
