La distància entre els ciutadans i l’anomenada classe política creix exponencialment, i no és d’estranyar. A l’Estat hi ha 350 diputats que són els nostres representants al Congrés i que han estat escollits, encara que cada cop ho sembli menys, per legislar i provar de donar les millors solucions als molts problemes de la societat. Un de molt greu és la salut i com a exemple la lluita contra una demolidora i cruel malaltia degenerativa que es va menjant a poc a poc els afectats fins a la mort; i durant aquest horrible procés els pacients necessiten cuidadors, amb la qual cosa al patiment físic i mental cal afegir les enormes despeses que se’n deriven, inassumibles per gairebé tothom. La malaltia es diu esclerosi lateral amiotròfica (ELA)i gràcies a la lluita i al coratge de Juan Carlos Unzué, exporter i exentrenador del futbol d’elit que la pateix, s’està conscienciant molta gent. Finalment, aquesta setmana ha arribat al Congrés, però els polítics han mostrat una nul·la sensibilitat i una baixesa moral preocupant: només van rebre els afectats cinc diputats (un 1,4% de la representació). Unzué ho ha lamentat molt, i motius en té, ja que havent estat ell i tots els malalts abandonats per Déu totpoderós, la pregunta de l’acudit del gran Eugenio “¿hay alguien más?” no ha trobat resposta perquè qui de veritat hi havia de ser no hi ha estat. Molt lamentable.
Sessió: No iniciada
