Les datacions de Carboni 14 realitzades a tres mostres de jaciments arqueològics del Portarró, al Parc Nacional d’Aigüestortes, han permès certificar la presència humana en aquesta zona fa 5.000 anys i confirmar el “potencial arqueològic del jaciment”. Al primer la datació de dues mostres indiquen que entre el segle X-XI es va utilitzar de forma “intensa i recurrent” com a refugi o hàbitat. Al segon s’hi ha fet tres datacions amb restes de llenya i una closca d’avellana cremada en petits focs a terra, una per cada fase d’ocupació humana identificada a l’excavació del 2019. La més recent ha proporcionat una edat del s. XVIII-XVI, la closca d’avellana una antiguitat de 4.300-4.100 anys i la cronologia de la tercera mostra és d’uns 5.000 anys.
Ermengol Gassiot, arqueòleg i director del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM) de la UAB, ha manifestat que “no són unes datacions inèdites” però ha destacat la seva importància per ser “una evidència més de la presència de restes arqueològiques prehistòriques en alta muntanya”.
Amb aquestes noves datacions s’ha evidenciat que “els jaciments prehistòrics no són una excepció” a l’alta muntanya. “Es tracta d’un nou exemple de presència humana per sobre els 2.200 metres ara fa 5.000 anys”, ha sentenciat Gassiot. En el cas de l’abric del Portarró, amb aquestes noves datacions, ha quedat demostrat “l’ús continuat d’un mateix espai, al llarg del temps, amb històries d’ocupació llargues”.
L’interès del jaciment del Portarró pels arqueòlegs és perquè parla d’una època (fa 5.000 anys) on “segurament es va produir el primer gran impacte humà en la vegetació d’alta muntanya” i “amb la consolidació de les pastures d’alçada per sobre els 2.300 metres”, ha explicat Gassiot.
Una recerca liderada pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el GAAM iniciada el 2004 va documentar prop de 350 jaciments arqueològics, una part dels quals són petits abrics rocosos vinculats a blocs erràtics entre 2.000 i 2.500 metres d’altitud. L’excavació a l’Abric de les Obagues de Ratera (2015-2019) ja va deixar al descobert una extensa seqüència que evidencia la seva utilització reiterada com a lloc de refugi o d’habitació des de fa pràcticament 10.000 anys, a 2.320 metres.
Gassiot ha explicat que l’abric principal del Portarró “no s’ha acabat d’excavar” i en properes campanyes hauran de certificar si hi ha capes més antigues i d’aquesta manera poder documentar “tot el que queda de prehistòria”. Pròximes excavacions hauran de permetre documentar si aquest abric estava ocupat fa 10.000 anys com va passar amb el de Ratera.
Per tot, entre la recerca de jaciments arqueològics i els resultats de les diferents campanyes d’excavacions que s’hi han fet, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és la zona d’alta muntanya de tot el Pirineu i la Península “més ben documentada en termes arqueològics”.
Sessió: No iniciada
