De camí cap a la Sierra de Cameros hem parat a dinar a Sòria i hem aprofitat per fer un tomb per la ciutat. Sòria té poca cosa, però molt ben aprofitada, sobretot l’Alameda de Cervantes, pulmó verd al cor urbà on es pot passejar, fer un beure, donar menjar als esquirols o fer-se una foto a les lletres gegants de Sòria. També pots immortalitzar-te amb la iaia de Sòria, personatge popular caricaturitzat en una estàtua urbana que també trobarem amb altres personatges relacionats amb la història i la literatura com Antonio Machado, Gustavo Adolfo Becker o Gerardo Diego. A Lleida ens falten estímuls turístics d’aquesta índole. Però sobretot allò que no hem acabat d’aconseguir mai és la plena integració dels Camps Elisis a la vida quotidiana de la ciutat. Els Campos continuen quedant lluny. Els hem fet servir de tot i finalment no els hem assimilat com l’espai d’esbarjo central. Si finalment tira endavant el projecte de nou espai per a la Fira de Lleida que proposa Larrosa, també hi caldria incloure una fórmula que fes nostre el parc que l’any 1860 van idear un grup de lleidatans encapçalats per l’alcalde Manuel Fuster.
Sessió: No iniciada
Menu
