Fa cinc anys quan el director de LA MAÑANA em va trucar per proposar-me escriure un article setmanal a la contra, no m’ho vaig pensar, perquè, tot i que ja no m’hi dedico professionalment, el cuquet d’escriure sempre es manté viu dins meu. Ho vaig fer en català. La llengua que he parlat sempre a casa i també a fora. Amb la família i els amics, i ara amb la meva filla. Per això, avui em fa especial il·lusió estrenar amb aquestes línies la contraportada de la renovada edició d’aquest diari. Més modern, més dinàmic i íntegrament en català, en la línia de millora continua que ha caracteritzat a LA MAÑANA en els seus més de 80 anys. Enhorabona!