El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va aprovar ahir una declaració contra l’amnistia als encausats del procés. El text, elaborat en una reunió extraordinària de l’òrgan celebrada ahir a Madrid, va recollir nou vots a favor, cinc en contra i un en blanc. Segons el text, el consell mostra la seva “preocupació i desolació intensa” per la “degradació” o, fins i tot, “abolició” que suposaria una llei general de perdó per l’estat de dret a Espanya. “Confondre l’interès d’Espanya amb l’interès del president del govern en funcions per evitar la formació hipotètica de governs de partits d’una ideologia diferent de la seva és una cosa manifestament incompatible amb l’alternança política”, van alertar.
La reunió va arribar en plena recta final de les negociacions entre el PSOE i Junts per la investidura, converses que giren, en gran mesura, al voltant del contingut i l’amplitud d’una eventual llei d’amnistia. Segons els magistrats del CGPJ, la “perversió” que pot suposar una llei d’amnistia es deu, en primer lloc, al fet que resulta incompatible amb el principi d’estat de dret proclamat a la Constitució, que defensa que Espanya és un estat social i democràtic de dret, i que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic “la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític”.
Tal com agrega el document, que els responsables polítics quedin exempts de respondre dels seus delictes davant dels tribunals perquè un aspirant a president del govern espanyol pugui aconseguir el “benefici personal i polític” d’impedir el govern d’altres forces polítiques -en aquest cas el PP i Vox- suposa “degradar” l’estat de dret i convertir-lo en “objecte de màrqueting al servei de l’interès personal”. D’altra banda, els jutges van recordar que la independència és l’instrument necessari perquè els tribunals puguin actuar amb “neutralitat” i garantir, mitjançant l’efectivitat de les seves decisions, el principi de seguretat jurídica. Van apuntar que una llei d’amnistia convertirà aquesta independència dels tribunals en una “quimera”.
Finalment, van alertar que una llei de perdó col·lisionar també amb els tractats firmats per Espanya, danyant així la seva reputació al context europeu. “El risc que arribi el moment en què la Unió Europea decideixi no ser la coartada d’un Estat que no compleix els seus principis hauria d’estar molt present, en aquest moment crític”.
