Els Mossos d’Esquadra han desmantellat un grup criminal que va aconseguir desviar gairebé 2,3 milions d’euros d’un banc fent-se passar per hereus de clients morts. La investigació va culminar dimecres de la setmana passada, quan els investigadors de la Unitat Central de Blanqueig de Capitals i Delictes Econòmics dels Mossos van detenir nou persones i es van fer dos escorcolls a Rubí, Terrassa, Sabadell, Castellbisbal i Barcelona. Se’ls atribueix pertinença a grup criminal, estafa, falsedat documental i blanqueig de capitals. Segons els Mossos, el falsificador i un empleat infidel captaven terceres persones per fer-se passar pels hereus dels difunts.
Tot va començar al març quan una dona d’uns 80 anys va anar a la seva oficina de la ciutat de Barcelona per actualitzar la seva llibreta d’estalvis, amb uns 140.000 euros de saldo. Quan l’empleat del banc va introduir el seu número de DNI a la base de dades li va aparèixer que la dona constava com a morta des de feia uns quatre anys. A partir d’aquí, el banc va detectar noves operacions que va posar en coneixement directament dels Mossos. Els investigadors de la policia van identificar fins a vuit operacions de testamentària sospitoses amb un patró molt similar des de feia almenys cinc anys. De les vuit operacions sospitoses, en totes el titular del compte havia mort excepte la dona que va donar la senyal d’alarma.
Segons la policia, el grup criminal tenia dos líders, un dels quals s’encarregava d’eludir els controls interns del banc i la comprovació de les posicions econòmiques dels clients bancaris, mentre que l’altre captava persones i les preparava per representar l’hereu del difunt amb nombrosa documentació testamentària que ell mateix falsificava. L’empleat del banc buscava clients d’edat avançada, la majoria dones, que tinguessin un saldo important en algun compte i que no s’hagués mogut durant molt de temps. Això els feia sospitar que el client havia mort i que no tenia hereus legítims.
Un cop tenien la documentació falsificada preparada, els presumptes hereus universals s’adreçaven a l’entitat bancària i sol·licitaven l’obertura d’un expedient de testamentària. Sense adonar-se que la documentació era falsa, el banc emetia el dictamen d’expedient de defunció intern i, en conseqüència, feia el traspàs patrimonial a favor del presumpte hereu. A partir d’aquell moment, aquest disposava de plenes facultats sobre els saldos i productes que el finat mantenia al banc. Aquests falsos hereus cobraven entre 4.000 i 5.000 euros per fer-se passar pels beneficiaris dels comptes, mentre que la part més important de l’import se la repartien els dos líders.
El cos policial afirma que els investigats també van constituir una societat immobiliària instrumental l’any 2022, i que operaven com a administradors solidaris per gestionar algunes propietats adquirides amb diners provinents del comptes corrents. Amb tot plegat, afegeixen els Mossos, els detinguts havien generat un patrimoni important i gaudien d’una dotzena de vehicles, alguns d’alta gamma, una dotzena d’immobles a Sort, la Masella i Llívia, i objectes de luxe de gran valor. Uns béns que, subratlla la policia, ronden els 1,4 milions d’euros. Els diners es podran destinar al rescabalament econòmic de les víctimes.
Els Mossos subratllen que la coordinació entre els dos líders de la banda era fonamental, i que a dia d’avui els investigadors continuen fent recerca d’altres línies d’investigació que els porti al descobriment de més col·laboradors i altres víctimes. Els dos líders van passar a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de detinguts de Barcelona el divendres 1 de desembre i van quedar en llibertat amb càrrecs amb retirada de passaport i l’obligació de personar-se al jutjat cada quinze dies. Dels vuit col·laboradors, un no ha estat localitzat.
