Estem en uns temps en què una persona qualsevol pot arribar a utilitzar el mòbil una mitjana de 34 vegades al dia. Consultar el ‘whastsapp’, els ‘e-mails’ i les xarxes socials són només algunes de les moltes funcions que tenen actualment els telèfons mòbils. L’expansió dels telèfons intel·ligents està provocant l’augment de l’addició a aquestes maquinetes que han esdevingut companyes inseparables de l’ésser vivent.
Més de la meitat de la població és addicta al mòbil, un artefacte que va en augment i que a molts països com el que compartim hi ha més mòbils que persones. Els mòbils de nova generació i les seves aplicacions com les de missatges instantanis han disparat el problema sobretot entre la joventut, ja que molts confessen que no poden viure sense la seva ‘smartphone’. Aquest vici s’està donant en persones que no esperen necessàriament una trucada, sinó que desenvolupen una relació no utilitària amb el telèfon.
L’esclavitud existeix a la vida moderna per culpa d’aquests avenços tecnològics que desborden el personal en no saber utilitzar el mòbil per a allò just i necessari. Fins i tot els nadons ja no neixen amb un pa sota el braç, sinó prestats per teclejar l’última maquineta del mercat. S’ha desfermat la submissió a l’avenç, és l’home contra la màquina. Aquesta addicció anomenada nomofòbia consisteix en la por irracional a no tenir el mòbil, a estar incomunicat a internet o a sortir de casa sense el mòbil. Això es diu nomofòbia… Oh yeah!
