Quin fart d’eleccions! Gairebé de patac hi ha hagut comicis autonòmics a Castella i Lleó, Extremadura, Aragó i Andalusia. El PP va convocar anticipadament les urnes per desempallegar-se de Vox i a tot arreu li ha sortit el tret per la culata. Ara dependrà més que mai del partit d’Abascal. Tot el munt de convocatòries són regionals, però l’estratègia de la cúpula del PP de convertir-les en una maniobra d’encerclament a Pedro Sánchez, fa que agafin l’aparença d’unes primàries de les generals. No vota tothom, però el rebombori electoral ens l’empassem cada veí. Al maig de l’any que ve cauen les municipals i la resta de regionals pendents del calendari compartit. L’agost del 2027 tindrem les generals, si Pedro Sánchez compleix la seva paraula de no avançar els sufragis. Enguany, potser fins i tot hi haurà eleccions al Reial Madrid. En aquest país hem passat de no poder votar mai a estar tot el dia votant. Si no som el país que més vota, poc se’n deu faltar. A l’estat nord-americà d’Oregon es van cansar d’anar a votar i van decidir resoldre totes les eleccions per correu. Cada ciutadà amb dret a vot rep les paperetes a casa i les retorna per correu. No hi ha col·legis electorals presencials. Deu ser certa la cita que va arreplegar l’amic i gran mestre de periodistes Lluís Foix: “Algú va dir que el sistema polític dels Estats Units havia estat dissenyat per genis, de tal forma que pogués ser gestionat per idiotes”. En el cas d’Espanya, els creadors del sistema electoral no s’hi van escarrassar gaire. Deixem-ho així.
Sessió: No iniciada
