Demà es el dia de la dona i aquesta setmana Catalunya ha fet un pas endavant dins d’un camí que no serà gens fàcil. Ha començat a les farmàcies el repartiment gratuït de productes menstruals reutilitzables, una reivindicació de molt temps que fa justícia i acaba amb el greuge comparatiu que havia de patir la meitat de la població. D’altra banda, França ha blindat el dret de l’avortament introduint-lo a la seva Carta Magna, per tal que mani qui mani en el futur aquest dret de les dones sigui intocable. Sens dubte un avenç sense precedents que en el nostre país –Espanya– sembla del tot impossible d’aconseguir. Haurem d’esperar… i molt. I també a la resta d’Europa, on creix la ultradreta. Aquí –també a Espanya vull dir–, tot i que tenim la llei de l’avortament vigent, no hi ha consens –com gairebé en tot– i se senten veus en contra. Així, aquesta setmana a l’Estat s’ha nomenat un nou cap de l’Església catòlica que ha estat rebut amb efusiva alegria pel partit ultradretà Vox. És un ultraconservador de manual, que vol capellans “barons i, per tant, heterosexuals”; que rebutja l’avortament, l’eutanàsia i tot el que pugui sonar al col·lectiu LGTBI; que mai ha mostrat moltes ganes d’aclarir la pederàstia en l’església, i que predica contra la propera llei d’amnistia. Aquí on vivim –Espanya–, sembla que no tot són passos endavant.