L’exdirigent d’ETA Josu Urrutikoetxea, més conegut com Josu Ternera (sobrenom que ell detesta), fa un relat sense penediment en el documental No me llame Ternera, un treball periodístic d’extraordinari interès i de moralitat impecable de Jordi Évole i Màrius Sánchez. En una entrevista tensa i exhaustiva, Ternera reconeix que ha faltat empatia de totes les parts en l’espiral de violència davant del sofriment dels altres. Totes les morts es podrien haver evitat, diu. Com la de la seva amiga, la també etarra Yoyes, assassinada per ETA, però que era un càncer que s’havia d’extirpar, afirma, sense dubtar. Lamenta però no condemna la seva mort, i eludeix comparar ETA amb altres terrorismes. Alguns atemptats contra civils van ser errors, matar no està bé, és una motxilla que s’arrossega la resta de la vida, acaba confessant. És el testimoni desafiant d’un home de 72 anys, que viu al País Basc francès en llibertat condicional esperant la seva extradició a Espanya, i que no renega dels 50 anys que ha passat a les ordres d’ETA. Creu que la seva vida ha tingut sentit. No demana perdó, només té remordiments per no haver aturat abans la violència. No m’estranya que Évole digués que va sentir fred després de l’entrevista.
Sessió: No iniciada
