”No l’han elegit pensant en Trump però per Trump és una bofetada”, explica Jordi Llisterri, director de la Fundació Catalunya Religió, sobre l’elecció de Robert Francis Prevost com a nou Papa amb el nom de Lleó XIV.
Per Llisterri el Papa originari de Chicago ho complex tot. Té un gran coneixement dels Estats Units i de l’Amèrica llatina, experiència de govern com a superior general de l’Ordre dels Agustins i a més en la darrera etapa ha estat a la Cúria. Hi havia altres candidats. El filipí Luis Antonio Tagle o el secretari d’Estat en l’etapa de Francesc, Pietro Parolin, també “complien aquestes condicions” tot i que Llisterri especifica que “no tant” com el finalment escollit. Afirma que Robert Francis Prevost té una formació teològica i civil molt sòlida al ser doctorat en Dret Canònic i llicenciat en Matemàtiques.
És evident que comunicativament el nou Papa no serà com Francesc. “No s’explicarà de manera tant popular”, tot i que Llisterri, bon coneixedor de l’Església, afirma que en el fons tindrà la mateixa “saviesa” que Bergoglio. És de la línia de Francesc i fa dos anys ningú el coneixia pràcticament. Llisterri destaca que qui va posar el focus sobre Prevost va ser el Papa Francesc i molt al final del seu Papat. Es podria dir, apunta Llisterri, que va ser com “una elecció a dit”. Ha estat membre de la Congregació de bisbes i després president del Dicasteri i se sap que tenia una relació “sovintejada” amb el Papa Francesc.
Pel que fa a la seva adscripció als agustins, Llisterri explica que és una ordre “ni molt progressista ni tampoc molt conservadora”. Es destaca per tenir poca exposició pública, per la seva formació i per “l’acompanyament a col·lectius desafavorits”. D’altra banda, assegura que els cardenals no han elegit Prevost “pensant en Trump”, sinó tenint en compte tota la geopolítica però afegeix que entre els qui podien elegir “és la bofetada més grossa a Trump”. I és que Prevost, a més de tenir un gran coneixement dels Estats Units i de tota Amèrica Llatina, s’havia enfrontat a la política d’immigració que promou el president Donald Trump. I tot i que no és una “relació causa-efecte”, Llisterri firma que “el missatge també és aquest”. D’altra banda, sobre Parolin o Tagle, uns noms que sonaven amb insistència abans i durant el conclave, afirma que a diferència de l’època medieval, on hi havia autèntics cops de colze per ser Papa, a l’etapa contemporània segurament són pocs els que tenen aquesta “ambició”. I ho exemplifica, precisament, amb la Sala de les Llàgrimes, el lloc de trànsit per on passa el nou Papa des de l’elecció fins a la salutació a la Plaça de Sant Pere.
