La Universitat de Lleida va acollir ahir la primera jornada del congrés professional intergrupal ‘Reptes de la intel·ligència artificial: entre emocions i algoritmes’, organitzat per la Delegació Territorial de Lleida del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) i en què s’aborda el paper de la IA en camps com la neuropsicologia, la psicoanàlisi, la mediació, l’educació, les emergències, l’esport o la psicologia clínica.
Jordi Ascensi, enginyer en telecomunicacions, membre del Bureau del Comitè d’Intel·ligència Artificial del Consell d’Europa, que legisla sobre l’ús de la IA a Europa, va dir en la conferència inaugural que “la IA és una màquina que ha de ser supervisada i no es pot deixar a les seves mans tema tan important com la salut mental”.
També va detallar que la “IA fa veure que té cognició però és una il·lusió. No hem d’oblidar que és una màquina que ofereix resultats basats en probabilitats, però no té la capacitat d’empatitzar ni de captar matisos humans que passen pel cos, la IA no pot entendre sensacions, perquè no té corporalitat. El criteri professional és imprescindible perquè l’eina no té informació cultural o sensorial. Hem de pensar la IA com una màquina que ha de ser supervisada”, posant sobre la taula dades com que “un total d’1,2 milions de persones als EUA han utilitzat una eina d’intel·ligència artificial amb patrons que indiquen situacions de suïcidi” o que “el 45% dels joves espanyols utilitzen ChatGPT com a psicòleg”.
Respecte al que espera pel futur, Jordi Ascensi va explicar que “la previsió és que s’ampliï l’ús de la IA per tal d’automatitzar molts processos i per tant estarà present en molts àmbits de la societat”.
