En aquesta societat en què obrint els ulls s’aprèn més que obrint la boca, no paren d’inventar-se excuses per fer esdeveniments que mantinguin entretinguts el personal. El Dia Internacional de la Música és una celebració que es fa demà, és a dir, als primers compassos de l’estiu a l’hemisferi del Pol Nord. Aquesta jornada va ser creada el 1981 pel llavors Ministre de Cultura de França, Jack Lang, i des de 1982 es duu a terme a molts racons del planeta.
L’objectiu és promocionar la música de dues maneres: la primera que els músics surtin al carrer; la segona, l’organització de concerts gratuïts a l’aire lliure. Que els vianants es puguin topar amb escenaris en punts estratègics de la ciutat dels que sorgeixen notes musicals del gènere que siguin, és d’agrair. Poder notar a prop els instrumentistes desenvolupant les seves partitures és fantàstic, llàstima que molts ciutadans passin de llarg com si amb ells no hi vagi la història.
La música és universal i és present fins quan respirem. Per això millor que emprar l’expressió de “me voy con la música a otra parte” és afirmar “me voy con la música a todas partes”. Aquest ‘regal per a la ciutat’ té diverses ofertes, coincideix amb la celebració del Magnífic Fest al recinte de les Firetes i també amb el Simfònic al Castell dels Templers i la Seu Vella.
Aquesta cita permetrà presenciar diverses actuacions musicals encara que com sempre passa per aquí hi ha poc rock’n’roll, tot i tractar-se del format musical més enèrgic i vitalista. De tota manera, tot allò que sigui música en viu és d’agrair, perquè la música aviva l’ànima. Tots som música i no concebo ni un sol dia sense música… Oh yeah!
