Fa 19 anys vaig deixar-me caure, per primer cop, al Festival del Vi del Somontano, atret més per la incombustible Bonnie Tyler que no pas pel tema dels vins. No obstant, reconec que en vaig degustar uns quants, fins al punt que l’It’s a heartache, el gran èxit de la cantant gal·lesa, va estar a punt d’esdevenir un It’s a headache. Però l’experiència em va agradar i aquests dos darrers anys he tornat al festival, organitzat al recinte firal de Barbastre amb un muntatge espectacular: 84 referències vinícoles de la DO Somontano, maridades amb les delicioses tapes dels 24 restaurants que hi participen, tot plegat amenitzat per dos escenaris amb música en viu. De dijous a diumenge passen per l’espai unes 10.000 persones diàries. I no només gent del país: ens hi vam trobar moltíssims coneguts, mitja Lleida inclosa: amics, familiars, col·legues de feina, excompanys de futbol-sala… Això sí, tot i que l’entrada al recinte és fluida, us aconsello arribar amb una certa antelació, perquè hem comprovat que s’estila molt la picaresca: com no hi ha taules per a tothom, en entrar els grups (familiars o d’amics) envien el membre més ràpid per ocupar-ne una, que per suposat ja no deixen anar en tota la nit. Un cop establerts, deixen a la taula una persona com a retén (sovint un avi o àvia), mentre la resta de la colla va a pescar vins i tapes. Què hi farem, recordeu que ja el Lazarillo de Tormes, un dels primers pillets literaris de la història, estava fet tot un murri en temes de vi.
Sessió: No iniciada
