El dia 5 d’abril va quedar marcat a la història per a molts com el dia del desenllaç final de la vida de Kurt Cobain, un músic introvertit que va trencar les regles i que es va convertir en el màxim exponent del que es va anomenar grunge, una cosa així com el ressorgir del hippy però en versió urbanita.
El 5 d’abril del 1994, és a dir fa 31 anys, Kurt Cobain va morir d’un tret al cap. El noi humil, de salut fràgil i aficionat a l’heroïna, que cantava amb veu trencada i melòdica, era fill d’una cambrera i un mecànic. Va néixer el 20 de febrer de 1967 a Aberdeen i el seu segon disc amb Nirvana, ‘Nevermind’, va canviar el rumb de la música. Dos mesos abans del ‘suposat’ suïcidi, Kurt Cobain es va sotmetre a París a una última i premonitòria sessió de fotos en què el líder de Nirvana i símbol de la seva generació va insistir a posar apuntant-se amb una pistola al cap.
Aquest capdavanter del grunge i del sentiment desesperat de la Generació X es va sumar al ‘Club dels 27’, edat a la qual també ens van deixar Jimi Hendrix, Brian Jones, Janis Joplin, Jim Morrison i Ammy Winehouse. Tots van triar viure ràpid per morir joves deixant un llegat immortal. En la religió budista, el nirvana és l’estat suprem de felicitat plena que arriba a l’ànima i que consisteix en la incorporació de l’individu a l’essència divina i l’absència total del dolor i dels desitjos.
En homenatge a Kurt Cobain no està de més que tornem a escoltar una mica de Nirvana, a veure si així arribem al nirvana… Oh yeah!
