Quan vaig arribar a l’Alta Ribagorça no era prou conscient que era una comarca petita, fronterera i oblidada. El pas dels anys i l’acció privada i pública han canviat moltes coses però seguim sent una comarca marginada. Un informe fet públic emès la setmana passada situa l’Alta Ribagorça com la comarca menys competitiva econòmicament de Lleida, dintre del risc d’estancament que corre Catalunya. És a dir, som a la cua de la cua. Els motius: territori rural amb poca massa crítica i dificultats estructurals històriques. Per això és tant important mobilitzar-se. Si no ens movem no sentim aquestes cadenes que ens tallen les ales. Per no tenir no tenim ni pediatres, els professionals no volen venir a l’Alta Ribagorça perquè les condicions laborals i econòmiques no són atractives. Les famílies s’han vist obligades a anunciar mesures de pressió com talls de carretera per aconseguir que l’únic CAP de la comarca, al Pont de Suert, tingui visites setmanals suficients de pediatria. Paguem els nostres impostos, donem servei a la Ribagorça aragonesa i suportem la càrrega de la població turística. Desequilibri territorial, manca d’iniciativa empresarial per falta d’incentius, monocultiu turístic. Estem morint d’un fals èxit.
Sessió: No iniciada
