Nadals amb humor?

Les festes nadalenques han estat tradicionalment una simpàtica font d’acudits i dites, com aquella que diu que “menjar raïm per Cap d’Any, porta diners tot l’any”. Sobretot, imagino, va portar calerons a aquells viticultors alacantins que l’any 1909, per treure’s de sobre una collita molt abundant de raïm, van decidir enredar els veïns assegurant que qui mengés dotze grans la nit de Cap d’Any tindria un any venturós. I el que afirma que “per Nadal i per Cap d’any, cadascú amb el seu company”? Vol dir que els altres 363 dies hom pot anar per lliure? Més tranquil·litzador és aquell que recorda que “de Nadal i de Sant Joan, només n’hi ha un cada any”: haver d’afrontar dos Nadals l’any seria realment esgotador (jo prefereixo indiscutiblement Sant Joan, una festa que darrerament gaudeixo a Grècia). Ha finalitzat el sorteig de la Grossa de Nadal i us puc dir que he guanyat 5 kilos! Ara estic buscant dietes per Internet. Aquest acudit, seria, en certa manera, un resum simplista del Nadal: molt àpat pantagruèlic i ni un duro en premis, més aviat el contrari: fem un munt de despesa sovint poc justificada (però ja se sap, “per Nadal, qui res no estrena, res no val”). De fet, hi ha un acudit que s’escau ni que pintat: –Director, val més que em doni una bona paga extra de Nadal, hi ha tres empreses que em van al darrere. –Ah sí, quines? –La del gas, la de la llum i la de l’aigua… Bestieses a banda, us desitjo sincerament unes Bones Festes amb salut, humor i bona companyia!