Avui pensava que les llums de Nadal, els torrons a les estanteries dels supermercats, la loteria (la d’aquí i la d’allà) i tota la parafernàlia nadalenca ens arriba cada any més aviat. De fet, volia dedicar aquestes línies a fer una queixa de com el màrqueting i tota la maquinària orientada a generar vendes ens empeny cada any a començar a comprar abans (aquest és l’objectiu del Black Friday, no?). També volia dir que el consumisme propi d’aquestes dates fa que cada vegada comencem més aviat a treure les carteres, ja que ocasions no ens en falten pas. Aquest era l’article que anava prenent forma al meu cap mentre caminava pel carrer amb la meva filla de 6 anys. Però de sobte ella ha quedat extasiada davant l’aparador d’una carnisseria on hi havia tres ninots dels Reis Mags gairebé de la seva alçada al costat d’un preciós arbre de Nadal. Ha continuat meravellant-se amb les llums del carrer on va a fer angles i la seva careta d’il·lusió m’ha fet trontollar tot el que us volia dir. És cert que Nadal és sinònim de consumisme, però també d’il·lusió, d’alegria i de joia, sobretot pels més petits, I a vegades ho oblidem aclaparats com estem amb les despeses, cites i obligacions que ens autoimposem d’aquests dies. És una llàstima.
Sessió: No iniciada
