Existeix un enyor orogràfic, ho sé perquè vinc dolguda d’aquest mal, havent nascut al Pla d’Urgell, no podia esperar menys, no és com la saudade de Portugal ni la morriña de Galícia. És un enyor diferent, és de forma, físic. Enyor de terra que es va desamuntegar. És enyor de tossal, de costa, de turó, de punta, de puig, de pujol, de pujolar o de qualsevol bony que et canviï la perspectiva, enyor d’alçada en podríem dir, enyor de desnivell de fassera. En la topografia del meu record, alguna pujada, una muntanyeta per trescar, poca cosa. Aquí l’aigua mana la riquesa de la pagesia i regar a manta requeria planúria. De la infantesa, hi ha certa nostàlgia. La contradicció és que quan soc lluny, enyoro la serenor del Pla, la seva manca de pujades, la bellesa.
Sessió: No iniciada
