La Biblioteca de Lletres de la UdL, a l’edifici del Rectorat, acull fins al 31 de gener la mostra ‘La vida no acaba en el sepulcre i la tomba no és més que un jaç de descans entre dues etapes’.
Es tracta d’una exposició que fa un recorregut per la Lleida espiritista dels segles XIX i XX, a través dels fons d’Humbert i Màrius Torres que guarda la Universitat de Lleida. El 1875 l’espiritisme estava en auge. Marià Torres i Castellà (1848 – 1934), pare d’Humbert i avi de l’escriptor Màrius Torres i Perenya, va ser vicepresident del Círculo Cristiano Espiritista de Lleida i un dels delegats a les assemblees de la Unión Espiritista Kardeciana de Catalunya. Aquest és el punt de partida de l’exposició que aprofita els fons històrics dipositats a la UdL per descobrir una de les facetes més desconegudes d’aquesta il·lustre família. La dona de Marià Torres, Àngela Barberà, era mèdium. Hi ha constància de la seva escriptura automàtica en un document original de 1921 que forma part de l’exposició. Per influència de la seva mare, Humbert Torres es va interessar per la parapsicologia i l’espiritisme. ”Havent nascut en una família espiritista, des de la meua joventut vaig tenir a la meua disposició nombrosos llibres que el meu pare havia adquirit i a més la fortuna, al llarg de la meua vida, de presenciar nombrosos i interessants fets d’aquest caràcter”, explicava el metge i polític.
Un altre dels documents curiosos que recull l’exposició és part d’una obra encara inèdita d’Humbert Torres, redactada entre 1946 i 1948, Mi libro de metapsíquica. Los puntos cruciales, on repartides en 11 llibretes escolars, exposa les seves idees sobre temes com la personalitat, el cos espiritual, la telecinesi, la criptestèsia o el més enllà. La mostra també explica que el polític va participar al Congrés Internacional de Metapsicologia que es va celebrar l’agost de 1923 a Lieja (Bèlgica), on va pronunciar una conferència sobre la immortalitat, i que va tenir un paper central en el Congrés Espiritista Internacional, que va tenir lloc a Barcelona l’any 1934. També va traduir al català diverses obres d’espiritistes internacionals com les del psiquiatra italià Ernesto Bozzano: La supervivència humana (1928) i Els enigmes de la psicometria (1931).
