Jaume Pont, un dels referents de la poesia catalana contemporània, va morir ahir als 79 anys a Lleida a causa d’una leucèmia. El també catedràtic de Literatura Espanyola a la UdL deixa una obra ingent, amb títols com ‘Vol de cendres’, el ‘Llibre de la frontera’ o ‘Enllà’, una obra que li va valer el premi Carles Riba de Poesia.
Bon coneixedor de l’obra de Carlos Edmundo de Ori, de qui va publicar fa poc la seva poesia completa, Pont era un dels històrics de l’antic Estudi General i de la UdL i amb els anys es va convertir en un referent de l’anomenada “poesia del silenci”. Amb títols com ‘Límit(s)’, ‘Divan’ o ‘Raó d’atzar’, Pont va esdevenir un dels poetes catalans més destacats. No en va té en el seu currículum premis com el Vicent Andrés Estellés, el Premi de la Crítica Serra d’Or o el Carles Riba.
Al conèixer-se la seva mort, es van succeir les mostres de condol. Tot i que Jaume Pont patia càncer, la tràgica notícia de la seva mort va ser un cop dur per a tot el seu cercle, del qual forma part Julián Acebrón, qui lamentava la mort del seu amic. “És una notícia que ens ha destrossat a tots els seus amics, sabíem que arribaria el moment, però ha estat un cop molt dur”, va dir Acebrón, que va acompanyar al poeta en els darrers moments de la seva vida. Acebrón i Pont van ser alumne i professor, però també companys de professió posteriorment. “Tenir un professor al qui admires i que després es converteixi en company i amic és un regal”.
Entre records Acebrón va adonar-se que justament a l’octubre de l’any passat Pont i ell es trobaven per fer un col·loqui a la Universitat Kapodistríaca d’Atenes, “el mateix lloc on el van fer doctor honoris causa” per la seva trajectòria professional i per les seves aportacions en el món de la literatura.
La vida de Pont, sempre va anar de la mà de la docència i de la poesia. Anton Not va ser també inicialment alumne del poeta, del qual en recorda “l’excel·lència” de les seves classes i el sentiment de pertinença i empenta que transmetia als alumnes. Igual que Acebrón, Not va “tenir la sort de conèixer altres vessants de la seva personalitat” passant a ser amic del poeta. Nostàlgic, Not recordava una de les darreres converses amb Pont de la qual se li ha quedat gravada “la imatge de les ones del mar esclatant i la deu del Jaume”.
Aquest diari també va poder parlar amb Pere Rovira, company de professió i amic de Pont, qui va rebre la notícia amb molta tristesa. “Sempre havíem compartit aventura literària, però també intel·lectual”. Rovira va destacar l’aportació “fonamental” del poeta en l’existència de la UdL.
El mestratge, les obres i les crítiques de Jaume Pont Ibáñez són el llegat que transcendeix més enllà de la seva vida i que tots aquells amants de la poesia, de la literatura i de la cultura catalana i de Ponent recordaran, però si hi ha una convergència entre part del cercle proper del poeta, és la “sort” d’haver compartit docència, professió i experiències vitals amb el poeta que molts consideren un dels màxims representants de la generació literària dels anys setanta.
Sessió: No iniciada
