L’escriptor barceloní Luis Goytisolo va morir diumenge a Vimbodí (Conca de Barberà) als 91 anys, segons va informar ahir la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), institució de la qual era acadèmic des del 1995. Membre d’una nissaga destacada d’escriptors, Goytisolo és autor d’una obra literària extensa d’entre la qual sobresurt la tetralogia ‘Antagonía’, formada pels volums ‘Recuento’, ‘Los verdes de mayo hasta el mar’, ‘La cólera de Aquilles’ i ‘Teoría del conocimiento’. Va col·laborar també amb diversos mitjans de comunicació i va recopilar part de l’obra assagística a ‘El porvenir de la palabra’ (2002). Va rebre, entre d’altres, el Premi Nacional de les Lletres el 2013.
Germà dels també escriptors ja traspassats José Agustín i Juan, Luis Goytisolo va ser escollit acadèmic de la RAE el 24 de març del 1994, càrrec del qual va prendre possessió el 29 de gener de 1995 amb el discurs titulat ‘L’impacte de la imatge a la narrativa espanyola contemporània’. Li va respondre, en nom de la corporació, Francisco Ayala. Ocupava la butaca C (majúscula). Va ser vocal de la Junta de Govern de la RAE entre els anys 2000 i 2002 i censor entre 2000 i 2008 Dins la seva obra destaquen també títols com ‘Las afueras’ (1958), ‘Las mismas palabras’ (1963), ‘Ojos, círculos, búhos’ (1971), ‘Devoraciones’ (1976), ‘Fábulas’ (1981), ‘Estela del fuego que se aleja’ (1984), ‘Investigaciones y conjeturas de Claudio Mendoza’ (1985), ‘La paradoja del ave migratoria’ (1987), ‘Estatua con palomas’ (1992), ‘Mzungo’ (1996), ‘Placer licuante’ (1997), ‘Escalera hacia el cielo’ (1999), ‘Diario de 360 grados’ (2000), ‘Liberación’ (2003), ‘Oído atento a los pájaros’ (2006), ‘El lago en las pupilas’ (2012) i ‘Coincidencias’ (2017). L’any 2019 va publicar l’obra ‘Chispas’. A més, va ser autor del llibre ‘Índico’ (1992) i dels assajos ‘Naturaleza de la novela’(2013) i ‘El sueño de San Luis’ (2015), del qual va donar el manuscrit a la Biblioteca Nacional d’Espanya. El 2016 va publicar ‘El atasco y demás fábulas’, una recopilació d’apunts, reflexions i aforismes escrits al llarg de quaranta anys.
La seva trajectòria literària va ser reconeguda amb diversos guardons, entre altres, el Premi Sèsam (1957), el Premi Biblioteca Breve per ‘Las afueras’ (1958, reeditat el 2018), el Premi Ciutat de Barcelona (1976), el Premi de la Crítica per ‘Estela del fuego que se aleja’ (1984), el Premi Nacional de Narrativa Assaig per ‘Naturaleza de la novela’ (2013) i el Premi Nacional de les Lletres (2013).
