Som al febrer i això m’ha fet recordar que el dia 3 d’aquest mes però del 1959 va ser la data en què la petita ciutat nord-americana de Masin City es va convertir en un lloc maleït per al rock. Va ser el “dia que va morir la música”, com ho descriu Don McLean a la seva famosa cançó ‘American Pie’.
Des de l’aeroport d’aquella localitat d’Iowa s’havia enlairat de matinada una petita avioneta en què Buddy Holly, Ritchie Valens i The Big Bopper pretenien salvar els 600 quilòmetres que separaven el concert d’aquell Estat amb el d’un altre racó de Minesota, de l’endemà. Però l’avioneta es va estavellar a menys de deu quilòmetres de l’aeroport pels errors del pilot i el mal temps.
El sinistre va causar una gran commoció a l’època i el destí va ser especialment cruel amb Richard Valenzuela, més conegut com a Ritchie Valens, ja que en el moment de la seva mort només tenia 17 anys encara que ja havia triomfat amb ‘La bamba’, una peça de sabor tradicional que, passada pel filtre del rock i amb un toc de txa-txa-txa, li va donar el seu primer i prometedor èxit, com el 1987 va plasmar una pel·lícula homònima que reflectia la vida del malaguanyat músic i que va comptar amb una versió del tema a càrrec de Los Lobos.
Per sobre fins i tot de Valens va quedar el mite de Buddy Holly, un dels músics més prometedors i inimitables d’aquella primera fornada del rock’n’roll a la dècada dels anys 50. Dels tres músics morts va ser The Big Bopper qui menys empremta va deixar a les generacions posteriors, més enllà d’algunes cançons amb ressò com ‘Chantilly Lace’. L’ídol del soul Otis Redding, tres dels genis del ‘rock sureño’ del grup Lynyrd Skynyrd, la llegenda del swing Glenn Miller o el déu del tango Carlos Gardel, van córrer la mateixa sort anys més tard.
Al llarg de la història, alguns sota els efectes de les drogues i altres per un accident d’aviació, molts músics viatgen al ‘Gran Hotel’ volant… Oh yeah!
